Bogeria o intensiu: parir 60 històries en un any.

Aquí teniu 7 dels 60 fills parits aquest any. Sí, sí, heu llegit bé: SEIXANTA! No m’hi cabien tots, a la fotografia. No em pregunteu d’on trec la inspiració per a 60 històries en poc més d’un any. I cada setmana per treballar una emoció diferent amb els petits de 3 a 6 anys.

Només sé que he parit i he fet créixer els seus personatges setmana rere setmana, com una boja, esperrucada, treballant de nits, i amb plus de vitamines per bregar contra l’estrès.  Però ara… ara que han marxat tots de casa, els trobo taaan a faltar…

Sort que tenia un equip de ginecòlogues, llevadores i mestres genials al meu costat: l’equip de Somnins amb el seu savoir faire (i savoir apretar!), el meu home amb la seva infinita paciència i la seva capacitat de fer-ho tot i que encara estiguem amb vida (els nens, ell, jo, les gosses i el gat), i el meu fan number one, el meu fill petit Ventura.

Per tant, enhorabona a tots i totes per haver-ho fet possible!

Ara només ens queda resar perquè ser mare prolífica aquest 2018, també.

IMG_20180101_210755

Anuncis

Corredora de fons

Amiga, la vida no és una cursa contrarellotge. No és cap cursa per veure qui és més guapa en l’adolescència, ni qui lliga més, ni qui es desvirga abans. No és cap cursa per comprovar qui perd més quilos en menys dies en la joventut, ni tampoc per demostrar qui pot tenir més fills sense epidural o qui pot alletar durant més mesos. Ni tan sols és cap cursa per conèixer qui té més traça educant els fills o qui té més paciència per no fotre’ls un calbot quan el límit ha estat esparracat.

Oblida’t, bonica, la vida no és cap cursa per arribar a saber qui gestiona millor les emocions, qui és més equilibrada, qui té més amor per donar o qui és més espiritual, qui menja més bio, o qui manté més relacions sexuals amb el seu senyor company. La vida tampoc és una cursa per veure qui fa menys panxa, qui dissimula més els cabells blancs, les arrugues o qui té l’amant més jove.

De debò, preciosa, que la vida no és cap cursa. Deixa de córrer i d’estar pendent per si et veiem com ho fas. Que ho fas molt bé, maca.

Tranquil·la, eres la més guapa a l’insti, la que vas lligar més, la primera desvirgada. Perdies molts quilos en pocs dies, vas parir els teus quatre fills sense epidural, els vas donar teta fins poc abans de la pubertat, vas tenir molta traça educant-los i mai, mai, no els vas fotre un calbot. Ets la que millor gestiona les emocions i la que dona més amor a tort i a dret. Ets molt espiritual, acaricies amb les puntes de l’ànima el teu déu cada dia, ets tan especial… Menges de puta mare i folles amb el teu home tot sovint i (humm!) de quina manera. No fas gens de panxa, ni es noten els teus cabells blancs, quasi no fas arrugues i segur, segur, que tindràs l’amant més jove i més literat de tots, si algun dia t’ho proposes.

Ho trobes ridícul? Doncs corres per això, reina, per arribar a la ridiculesa.

Bona sort, corredora de fons.

avorriment