Tots hem sigut nens

Això és el que ens dèiem aquesta matinada amb el meu company per fer-nos passar la son. Per sort, les nostres mares poques vegades ens reclamen les nits sense dormir. Suposo que saben que és llei de vida. Vull dir que saben que nosaltres tampoc dormim quan tenim descendència. I tot i així, com que el temps fa que els moments de son s’oblidin, segur que les nostres mares, abnegades, pateixen (com no) perquè ara no podem descansar.

Ja hem dit, asseguts al llit, que era títol per un llibre, o bé per una cançó: “Tots hem sigut nens”. Jo, de moment, només em sento en cor d’escriure aquesta entrada perquè la son fa que els dits hem quedin clavats a cada lletra.

Després et miren amb aquella carona, amb aquells ullets de cria dolça. Quina barra! Quina tendresa! Quina abnegació sentiré quan ell sigui adult i em vingui a explicar que el meu nét (o néta) no els deixa dormir…

Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s