La senyora Teresa

La senyora Teresa és una velleta molt entranyable. Cada diumenge va a missa, amb el seu vestit negre (ha enviudat recentment), parla amb el capellà, i duu el quilo d’arròs, llegum o el litre d’oli (de gira-sol, eh?) per a les famílies més necessitades. Saluda a tothom i s’agafa somrient del braç d’en Ramón, aquell noi paleta-lampista-que tot ho arregla. Va tenir cura del seu home fins l’últim alè, els parla a les plantes i fa moixaines fins i tot al gos del veí, quan es troben a l’ascensor. Però ai, el dia que la vaig trobar al CAP! Va agafar per banda la pobre senyora Pepita i mica en mica, seduïda pel silenci i la caiguda d’ulls de la seva parella de conversa, es va anar descobrint, com un capoll de flor. Estava emprenyada perquè els immigrants utilitzaven els serveis de la Sanitat Pública i la fan esperar tres setmanes (tres!), per fer-se unes ressonàncies: “Nosaltres hem pagat tota la vida, i ells arriben i tenen el mateix dret que jo! Això no pot ser, que s’esperin, que treballin, i si no volen treballar, que marxin al seu país”. També estava emprenyada perquè havia vist una noia magrebí llançant pa sec: “Mai més donaré res a l’església, jo mai he llençat pa, n’he fet sopa, i aquella -amb to despectiu- n’ha llençat una bossa plena!”. Com podia saber la senyora Teresa que aquella noia demana caritat a l’església? Com sabia que dins aquella bossa de pa no s’hi havia abocat per accident una ampolla de lleixiu o s’hi havia pixat un gat? Apa, famílies sense recursos, ja teniu un quilo menys d’arròs, de llegum i un litre menys d’oli (de gira-sol, és clar). I el malestar de la senyora Teresa no acabava aquí! Resulta que la dona d’en Ramón abans anava a casa seva a demanar-li cèntims. I la senyora Teresa, que ho sap tot, sabia que no era per menjar, si no per drogues! Segur! Per sort, no tot eren males notícies, la senyora Teresa estava tan contenta ara que el seu home havia deixat de patir! El trobava a faltar (una mica), però per viure així, millor no viure. Ara ella estava molt més tranquil·la (pel patiment del seu home, és clar, no perquè ja no havia de netejar culs ni bolquers d’adults).
De cop i volta, a la senyora Pepita la van cridar al consultori. Així que, amb el cap cot, la Pepita, espolsant-se la faldilla, va dir adéu i va deixar la senyora Teresa sola com una mussola asseguda a la cadira.

Menys mal! En aquell moment, com qui es desperta d’un malson, la senyora Teresa va saludar amb un somriure de velleta encantadora una parella de senegaleses que sortien del despatx de la ginecòloga, va recordar-li al capellà que aquest diumenge es veurien a l’església i que sí, que ja duria el quilo de farina (i tant!) i, al veure passar en Ramón, s’hi va enganxar com una paparra al braç per demanar-li per la seva dona, tan maca ella, i per si li podria venir “un momentet” a mirar-se l’aixeta del bidet, que li perd.
La vaig veure allunyar-se. Tan encantadora, tan servicial, tota de negre, tan elegant, tan cristiana, tan dolça. Vaig quedar-me pensant… per què l’ésser humà és tan retorçat? Per què donem esperant sempre que ens tornin? Per què la caritat acostuma a ser a canvi d’un premi, el cel? Com es pot ser gran sense haver arribat a entendre que la vida és per viure-la tranquil? Com es poden tenir 80 anys i no haver comprès que els mals pensaments enverinen la sang, el cos i la ment? Menys mal que hi ha les ressonàncies, que li permetran veure, a la senyora Teresa, on s’està quedant acumulada tanta hipocresia. Així li podran extirpar.

Això sí, probablement, el seu capellà li deu dir cada diumenge que té el cel assegurat!

Advertisements

Un pensament sobre “La senyora Teresa

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s