Els grocs de l’Espinosa o les lluernes de la Dolz

No sé si heu llegit el llibre de l’Albert Espinosa “El món groc”. Fins i tot em fa mitja vergonya posar el seu cognom i el meu junts dins una mateixa frase. Resulta que aquest home és només 2 mesos més vell que jo. Però és molt més gran. Si entreu al seu web trobareu el seu currículum vitae i un munt de les creacions que té. Vaja, una llarga carrera en només 35 anys i un gran coneixement emocional i d’auto superació per la seva tendra joventut.

En fi, me’n vaig de tema. El que volia dir és que en el llibre “El món groc” ell parla dels grocs. Jo els anomeno lluernes o cuques de llum. Per mi són desconeguts, gent del mateix sexe o de l’oposat, amb els qui esclata una química especial. Evidentment, són desconeguts fins que els coneixes. I automàticament comences a percebre quelcom diferent, una connexió especial. No és atracció física ni sexual. No és atracció intel·lectual.

És una sensació més enllà de la química, que et fa sentir que vibres en la mateixa freqüència, que les aures o les ànimes o les energies personals s’entrellacen, sense lluitar, sotmetre ni deixar-se sotmetre. Són persones amb les que vols compartir de forma neta, sense pensar, sense jutjar. Compartir. Compartir. Compartir. Només aquesta paraula ja té connotacions més enllà del significat que li donem habitualment. Penso que és una d’aquelles paraules prostituïdes que usem i llancem sense tenir ni idea del significat real del mot.

Ei, que me’n vaig de tema altre cop.

Aquestes lluernes són allà, sempre. De vegades les veus i de vegades no. Sovint les tens més presents a la nit, quan el pensament s’encalma i et permet veure els detalls del bosc del teu cap.

De vegades passa que hi ha una lluerna que es converteix en la teva parella; això no vol dir que les nostres parelles siguin sempre una de les nostres lluernes, que quedi clar. Si teniu la sort de poder experimentar aquest fenomen (tu i la teva lluerna), el futur de la parella està una mica més assegurat, tot i que ja sabem que el tema parelles és complicat i que depèn de molts factors afegits diferents a quina espècie d’insecte sigui.

D’altres lluernes acaben marxant, les deixes de veure o, simplement, t’adones que no eren lluernes, sinó paparres amb un gomet florescent enganxat a l’esquena. Becs! D’aquestes en parlarem un altre dia. D’altres conserven la seva condició de lluernes durant anys i panys.

Sigui com sigui que acabin sent, el procés de descoberta d’una lluerna és un dels períodes més màgics i emocionants que la vida ens pot oferir.

Gaudim de la descoberta! Visca les meves lluernes!

Advertisements

2 pensaments sobre “Els grocs de l’Espinosa o les lluernes de la Dolz

  1. Vaig tenir la gran sort de que em regalessin aquest llibre en un moment de la meva vida en que el necessitava. Em va anar molt bé per recuperar-me de la meva situació.
    Jo també penso que a vegades tenim molts grocs al voltant nostre, i ens apartem d’ells perquè no pertanyen a la nostra classe cultural, social…

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s