Paraules prostituïdes

Hi ha certes paraules que usem i llancem sense donar-los la importància que mereixen. N’hi ha moltes, però en conec algunes que per mi són casos flagrants de prostitució exagerada. De moment en comento tres.

Amistat: “Relació de simpatia i d’estimació que uneix dues persones a partir del coneixement i el tracte recíproc”.

Pots prostituir la paraula amistat fent-la servir per descriure la relació amb una persona molt coneguda sobre la que no demostres la més mínima simpatia. D’altra banda l’amistat, al ser subjectiva, pot no unir a dues persones. Qui no ha sentit una profunda amistat (quan dic profunda vull dir que no dubtes a ser al seu costat a les 3h de la matinada, amb els ulls enganxats, els cabells despentinats i els mitjons plens de boletes) per una persona i, un bon dia, t’emportes la desil•lusió del segle al descobrir que no és corresposta. La solució ideal: donar sense esperar rebre. Sembla fàcil aquesta manera de pensar, oi? Doncs no ho és. Gens! Donar sense esperar rebre. Potser no esperes rebre res a canvi, però el que sí que no esperes de cap de les maneres és ser traït, ser abandonat, sí o no?

Compromís: “Obligació o responsabilitat de fer alguna cosa”.

Crec que aquesta és la més complicada de totes. Compromís. Més que una paraula prostituïda és una paraula temuda, una paraula leprosa, que mirem de tenir tancada i deixar-la sortir només de tant en tant, perquè la resta de societat vegi, o cregui, que no som ogres. Però tots tenim la nostra Compromís amagada dins una caixa amb rodetes sota el llit, amb un saquet anti-humitat amb olor a lavanda. Sí o sí?

Compromís va de la maneta de Independència, Autosuficiència, Egoisme, Egocentrisme i Llibertat. Són paraules col•legues i van a les “parties” de les discussions de parella quan ets jove i la llengua encara et segueix massa literalment el cervell.

Compartir: “Dividir en parts una cosa per repartir-la entre diverses persones”// “ Fer servir o tenir una cosa en comú amb altres persones”.

Calla, que m’acabo d’adonar que sóc jo la que té malentès el mot! Ara ho entenc tot! Dividir, fer servir,… Calla, calla, que hauré de repassar els meus fonaments gramaticals. Sabeu que som el què pensem i som segons com ens parlem? Com “Som lo que sembrem” (m’encanta aquest lema, perquè el pots aplicar tant als transgènics com a la resta de la vida).

Tan bonica que era la meva definició de compartir! Tan romàntica i idíl•lica! Tant de la maneta de compromís i d’amistat! Hauré de meditar sobre això.

Anuncis

3 pensaments sobre “Paraules prostituïdes

  1. molt bo aquest post…….. jo hi afegeixo una altra paraula. T’estimo. Tant utilitzada i tant poc aplicada. Exagerant és una paraula que no s’hauria de dir mai sinò demostrar-ho en fets!! les paraules són fàcils de dir i aquesta pot ser sons al vent si després no hi ha fets al darrera… és una paraula que pot jugar amb els sentiments de les persones com un encantador de serps. Jo que sóc dels que faig més del que parlo… quan sento aquesta paraula en boques d’encisadors o encisadores i que, només, l’utilitzen per a egoisme propi m’irrito i acabo explicant que aquesta paraula o semblant a aquesta la cultura nipona la utilitza en les relacions (tant de parella, familiars, amics; d’aquelles que és autèntica “amistat”) la utilitza com o molt dos o tres cops!!!

    • T’estimo. Bonica frase. Doncs jo, al contrari que tu, crec que es diu poc, massa poc. Es pot estimar tant! I dir t’estimo a algú que no sigui la teva parella fa vergonya, oi? Ens incomoda que un amic o amiga ens digui que ens estima. Ens costa fins i tot dir-ho a les nostres mares o germanes. La nostra societat no està acostumada a estimar. De seguida es relaciona amor amb sexe (que sí, però que no sempre, vaja). Ruboritza demostrar que s’estima, socialment està mal vist. I curiosament, quan trobem una persona que demostra, com tu dius, la seva estimació sense embarbussaments, després de l’ensurt inicial, crea automàticament un camp electromagnètic al seu voltant que fa que l’amor vagi com un esperitat amunt i avall. És la màgia de les paraules, que segons de quina boca surten, prenen una o altra vida. O se les endu el vent, o queden arrapades a la memòria per la resta de la vida.

  2. doncs sí, hi ha paraules que queden a la memòria per sempre. Però ara pensant-hi recordo fets més que paraules. I, a vegades, fets que són molt importants per mi i que m’han passat amb alguna altra persona després de molt de temps ell o ella ni s’enrecorden… això em demostra que en el fons no vivim una realitat sinò un món que ens el fem a la nostra mesura, per sort o mala sort.
    Visca les paraules coherents!! podriem acabar…. osti! ja veus si ha donat de si aquest escrit (ple de paraules) i com no! acompanyada de fets, el fet d’escriure-les… je, je

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s