El virus troll i el nen follet

Vaig llegir una vegada un conte curt sobre un follet d’orelles d’avioneta que es feia passar per nen. Era un follet petit i salat i feia les delícies dels seus pares amb els seus pàmpols. Fins i tot la mare el va haver de pintar per adornar-se que no era un nen qualsevol, sinó un follet rodanxó.

Aquest conte em va fer pensar en el menut ratolí que tinc voltant per casa des de fa un any. Ell és el meu pot petit ple d’una dolça confitura, feta de rialles i de ralets ralets pica dinerets. Camina com si s’hagués begut un cigaló per esmorzar, però curiosament poques vegades cau, i sovint penso que deu ser cosa de les seves orelles de follet, que fa servir de timó. Omple de llum els dies de tota la família amb els seus ulls rodons i espurnejants, els mateixos que busquen sota el sofà les pilotetes musicals del seu darrer joc.

La seva darrera malifeta ha estat fer-se amic d’un virus estrany que, a traïció, li ha omplert el cos de granets i la panxa de sorolls. És de tan bona fe, el meu follet preferit, que s’ha deixat enganyar per aquest ésser robòtic i quadriculat que ens embruta bolquers, samarretes i pantalons amb les seves explosions de ventre. És el troll dels mocs i de les punxades al melic, que dorm de dia i estreny de nit. Només fa quatre dies que el tenim per casa voltant, però ja li hem parat una trampa que segur segur aquesta nit funciona. Hem omplert una olla de caldo de Nadal de petons, carícies i moixaines. Hi hem afegit també tot el paquet de records, ànims i abraçades dels nostres amics. L’hem deixat coure durant cinc minuts, amb un polsim de fe i una branqueta d’il·lusió. Hem remenat plegats fins que els petons s’han torrat i ho hem vessat tot dins una capsa morada amb la tapa verda, on hi hem enganxat aquest matí una fotografia del meu petit tresor. Heu de saber que sota la fotografia hi ha un forat i que, quan el virus troll s’hi recolzi amb la intenció de devorar altre cop el seu hoste, cedirà sota els seus peus i caurà dins la massa espessa que l’espera. Allà només caldrà esperar que mori ofegat, empatxat de tant d’amor.

Segur segur que funciona!

Basat en el conte: http://tinavalles.wordpress.com/2010/11/10/un-nen-no-un-follet/
Anuncis

6 pensaments sobre “El virus troll i el nen follet

    • Gràcies Tomàs. Sembla ser que el què ens emprenya ara és l’emperadriu O de la família Titis. El virus ha mort ofegat aquest matí, contra tot pronòstic, tenia massa ànsia d’amor…

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s