Lladres? No, malparits.

Ens han robat. Han trencat un vidre i han entrat. S’han endut un ordinador, una càmera de fotos i uns calerons.

Mentida.

Ens han robat. Han trencat un vidre de casa nostra amb el nostre tràmec i ens han omplert casa nostra de vidres. Els bocinets han arribat a la porta de l’habitació dels nens, han hagut d’estar dos dies sense caminar descalços. S’han endut l’ordinador on tenia emmagatzemades hores de pensaments i sentiments vomitats en format paraula, moments de comunicació amb els demés i amb mi mateixa. Han arrencat del seu calaix la meva càmera, aquella amb la que fotografiava moments únics de la meva vida, plens d’amor i de màgia, com la primera fotografia del meu fill petit amb els ulls encara inflats, mida ratolí. Han segrestat uns calerons que havia estalviat diligentment com una formigueta i que no eren per a mi. Han espantat la meva gossa. Han remenat la meva roba, el meu diari personal i les arracades de la meva àvia. Han tret les meves sabates de les seves capses. S’han endut la meva tranquil·litat i part de la meva innocència i bondat. Han usurpat la meva intimitat.

Espero que els vagi molt bé i que en gaudeixin.

 

Anuncis

4 pensaments sobre “Lladres? No, malparits.

  1. No crec que en gaudeixin , són gent sense cor, ni que s’adonin del que han robat. La intimitat i la tranquil•litat d’una persona hauria de ser intocable.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s