Fins mai

No em mira. No em veu. No em parla. No sap ni que existeixo.

Me’l miro, el veig i li parlo, conscient de com n’existeix, a dins meu.

Però ell no em mira com jo el miro, ni em veu com jo el veig, ni parla com jo parlo, ni sap que existeixo com a res més que ningú més.

No m’enyora perquè no em pensa normalment. No em parla, no em respon.

S’ha acabat. Ni el miraré, ni el veuré, no hi parlaré, no el pensaré. I, ni molt menys, l’enyoraré, perquè deixarà de ser a dins meu.

Ha estat el darrer vestigi d’adolescència, aquell raconet ronyós que no marxava, definitivament m’he fet gran. Del tot. Gran i infant. Mai més adolescent.

Adéu, esperit odiós. Ja no et trobaré a faltar, ja no hi ets, fins mai.

Advertisements

2 pensaments sobre “Fins mai

  1. De vegades costa deixar enrere coses que ens han acompanyat dins nostre, encara que en alguns moment no volguéssim ni que hi fossin, però han estat amb nosaltres, en aquells espais interiors on guardem les coses especials, siguin o no bones per a nosaltres.

    Obrir finestres, bon vent i barca nova!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s