Article d’opinió

Sé que no us tinc acostumats a aquest tipus d’entrades, amics lectors. Però avui al taller d’escriptura que rebo ens han proposat fer una mena d’article d’opinió al voltant del dia de la dona.

I bé, com que no n’acostumo a fer perquè em costa, aquí us el deixo, perquè conegueu una mica més de sac-de-sastre.

Sempre he trobat complicat escriure d’opinió, i més sobre el paper de la dona al llarg de la Història. Probablement la meva edat i la meva ignorància juguen un paper determinant en aquesta dificultat narrativa.

Perquè no només parlem de temps; perquè no només parlem de gènere; perquè no només parlem d’allò que coneixem, sinó que parlem de persones concretes i de circumstàncies complexes.

És més que possible, d’altra banda, que no estigui tan desinformada com pretenc demostrar. Intueixo que existeix un coneixement evolutiu en cadascuna de les persones d’aquest món, un coneixement d’espècie humana, que no deixem aflorar a la nostra consciència per les pors d’una cultura imposada, ja sigui la que ens han fet empassar amb un embut des de la fe cristiana, o aquella adoctrinada salvatgement des de la musulmana.

Desconec el paper que té la dona en cadascuna de les societats, per això em costa opinar. No sé si la poligàmia masculina d’algunes tribus africanes és viscuda com un atac a la feminitat per les dones que la viuen i/o la pateixen. No tinc coneixement de com es vivia a la prehistòria el paper recolector i de criança femení.

Així que, centrant-me en allò que conec, ja sigui en la nostra societat europea i occidental, ja sigui en cultures orientals i àrabs, puc dir que hi ha aspectes de totes i cadascuna d’elles que no m’agraden. M’indigna l’esclavitud de la dona àrab, em produeix repulsa i tristesa l’ablació africana, em fastigueja la dona objecte occidental, m’avergonyeix i atemoritza la violència de gènere del costat de casa, em sorprenen les geishes japoneses.  I moltes altres misèries i humiliacions de dones del present.

Entenc que a la nostra societat del primer món s’ha fet moltes petites passes en el darrer segle cap a una suposada igualtat. Puntualitzem, igualtat en drets i deures, evidentment no som iguals en tots els sentits, per sort. Entenc que les nostres àvies no podien estudiar com els homes i que les nostres mares no ho tenien fàcil a l’hora de decidir, fartes de ser agredides i deshonrades, un divorci. Entenc també que actualment els drets i deures masculins i femenins tendeixen a un equilibri en la balança. I recalco el “tendeixen”.

Parlo des del meu coneixement únic, personal i intransferible. Des d’una realitat personal afortunada en el sentit que ens ocupa. També és cert que he estat espectadora en primera fila de situacions de submissió i dominació – no cal dir qui jugava cada paper- a casa, durant la meva infància. La meva reacció ha estat tan contrària al què vaig veure, que sempre he tingut molt clar què volia i què no pensava permetre a la llar que he construït. Familiar i professional.

I reflexiono sovint sobre que perquè existeixi un dominador, hi ha d’haver algú disposat a deixar-se dominar. Mai és fàcil deixar de ser submís pels que ho són o per aquells que la vida els hi ha portat. Però per sort, sempre hi ha persones que, a més de sortir-se’n, encoratgen i recolzen als que no els queden forces i els obren els ulls cap a la llibertat personal.

Advertisements

3 pensaments sobre “Article d’opinió

  1. Celebro aquesta finestra que acabes d’obrir.

    M’agrada el què i el com ho has explicat.

    El tema és molt complicat. Encara no hi ha una igualtat real en tots els camps de la societat occidental. Pel que fa a d’altres països ja ni en parlem.

    Com dius, s’han fet moltes passes en la correcta direcció, però encara cal solucionar situacions particulars i alguna manera de fer i de pensar de moltes persones que no saben (i molts no volen) veure a la dona com a una altra persona, sinó com a dona en el sentit tradicional.

    • Efectivament, és un tema molt complexe per opinar en un sol escrit. A més, en temes com el sexisme sovint s’hi poden barrejar la manca de drets dels infants, les desigualtats socials i educatives…
      Gràcies Tomàs per llegir-me i opinar!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s