La síndrome del full en blanc

Ara pla, ahir se’m va confirmar la sospita temuda: la síndrome del full en blanc existeix. Fins i tot alguns dels més grans i genials escriptors (i escriptores, no em feu parlar amb gènere, si us plau, que ja ens entenem) la pateixen. Recepta per alleujar els símptomes: escriure un diari, fer una pluja d’idees o construir un esquema per poder articular la nostra narració a partir de la paraula clau sobre la que volem escriure. I si no tenim tema sobre el que escriure? Impossible, sempre hi ha algun aspecte d’aquesta atapeïda vida, per més minso i insignificant que ens sembli, digne de ser descrit, relacionat, reflexionat i humanitzat.

Val a dir que a mi això dels esquemes encara no m’ha arribat, és un altre nivell d’escriptura, encara sóc principiant. Altrament, tampoc no m’ha arribat la capacitat de pensar en endur-me una llibreta i un bolígraf a la tauleta de nit, em queda grossa la previsió. Tot i que és quan estic a punt de caure dins el món oníric que la trobo a faltar, perquè aleshores s’amunteguen una munió d’idees, connexions i possibles personatges darrera els meus ulls, empenyent-se entre ells i amb els peus sobre el llagrimal per no caure en forma de gota sobre el coixí. Els escriptors (i escriptores) de veritat segur que tenen la llibreta a la tauleta, per no llevar-se dia rera dia amb els llagrimals irritats, la imaginació buida i el coixí moll. Segur que si tens un bloc de notes al cantó del llit, obres els ulls un instant i cauen tots els pensaments, fent servir el bolígraf de tobogan i queden encastats al paper esperant que al vespre següent, quan ja has deixat les tasques culinàries, professionals, maternals, fraternals i d’amant més o menys endreçades, els reprenguis i amb aire de Sherlock Holmes intentis desxifrar-los per a transcriure’ls a un llenguatge recognoscible.

Avui m’enduré la llibreta i el bolígraf, he decidit passar de curs.  Els esquemes, l’any vinent.

Advertisements

3 pensaments sobre “La síndrome del full en blanc

  1. Jo tampoc soc d’esquemes. Ni soc tant previsor, ni tant ordenat.

    El que si tinc és una carpeta a l’escriptori de l’ordinador (i a l’USB) que en dic Noves Idees i en allà anoto idees que em venen, coses que he llegit o trobat i que un dia es poden convertir en un conte, un post…

    Cadascú té el seu mètode. El que si va bé és tenir una reserva d’idees per a quan passa el que dius, que les idees no venen a trobar-nos o que no sabem buscar-les, llavors és el moment de mirar la carpeta que ens pot salvar del mal trànsit.

    Que et vagi molt bé el que estàs fent.

  2. I de tant en tant també va bé deixar el full, els fulls, en blanc. És sa, purga. Hi ha dies que cal que el full es quedi en blanc, hi ha idees que abans de sortir del cap han de tenir pòsit. I hi ha idees que no mereixen trepitjar cap paper, ni blanc ni de cap altre color. Amunt els fulls en blanc, quan calen!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s