Jaume

(Ve de Marta, que ve de Francesca)

 

Just en marxar la Marta m’ha trucat en Jaume. Diu que vindrà dissabte vinent a veure’m amb els nens, que els tindrà ell. Li he preguntat per la Lídia i per la seva resposta, tot i ser perfectament correcta en to i volum, ja he intuït que es deuen haver tornat a enganxar. En Jaume encara n’està molt, d’ella, que jo ho sé, encara que no m’ho digui. Sempre vaig pensar que era maca, tot i que una és una mica pedant. Però guanyar aquell premi de poesia no va fer cap favor al seu matrimoni. Aquí va començar l’anomenada, les entrevistes de ràdio, les contraportades als diaris. Era la primera dona sorda que guanyava un premi tan important. I jo sempre vaig pensar, què té a veure ser sorda amb escriure o no bonics poemes?

Ara en Jaume està sense feina. Diu que això de la crisi ha tocat de ple els arquitectes. Encara va fent alguna ampliació i reformes, però res a veure amb els grans projectes que engegava fa tres o quatre anys. Ell diu que ja li va bé, que no necessita gaire més per viure, que mentre tingui un sostre i pugui alimentar els seus fills ja en té prou. Ara es vol dedicar a fer il•lustracions per a nens, que sempre li ha agradat i mai s’hi ha pogut endinsar.

Tinc moltes ganes de veure els nens, m’omplen de vida quan vénen. El petit Pere és ben igual que son pare, pastats. I fan les mateixes trapelleries. La Júlia és tota tendresa. I valenta!. Em sembla que és el mes vinent que la operen per implantar-li aquell giny estrany al cap perquè hi pugui sentir. La ciència avança molt de pressa, quasi tant com la meva malaltia. Potser tinc sort i l’any vinent em donen una pastilleta i se m’atura la maleïda història que volta pel meu cap, la degeneració no se què, o com li vulguin dir.

Podria demanar permís per anar a comprar uns llibres d’aquells d’adhesius als nens, que en Jaume em va dir que els agraden, encara.

Advertisements

6 pensaments sobre “Jaume

    • Calla, que fa un any o així al Dani li va passar una… Va sortir sol a passejar amb la Clara i força a prop del pis antic hi havia una residència d’avis. Doncs el va parar una dona i vinga fer-li gràcies a la Clara. I li va explicar que tenia una besnéta que tenia l’edat de la Clara (uns sis mesos!) però que vivia a Mallorca i ella encara no l’havia pogut veure mai. Ens va fer una llàstima… pobra dona, Mallorca no és tan lluny, com és que la seva néta no li havia portat encara la nena per a que la conegués?

  1. Veig que segueix la nissaga.

    Segueix també la soledat de la Francesca (bé, Paquita que sinó potser sens enfadarà). Sembla que el seu món s’ha reduït a la seva família més propera i que les visites són de les poques il•lusions que li queden.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s