El doble joc del senyor Gerard

El senyor Gerard era un home gran però vital. Tenia un gran nas que acompanyava en mida els seus peus, fets amb els anys per poder suportar el pes de l’experiència. Havia enviudat ja feia deu anys, i els seus fills i néts vivien a més de cent quilòmetres, havien fugit d’aquell poblet tranquil per fer carrera a la gran ciutat. Els seus amics havien anat traspassant amb els anys. D’aquesta manera, ell havia quedat sol com un mussol.

Però el senyor Gerard tenia un gran món interior que li permetia sobreviure a aquella solitud emocional.

Una de les activitats que més li agradava era jugar a escacs. Cada dijous al matí agafava el seu tauler i passejava arrossegant els peus fins al parc que hi havia a prop de casa. Allà triava una taula segons les condicions climàtiques. A la tardor i a l’hivern, si feia sol, s’asseia a la darrera taula, vora la gespa, on podia gaudir d’una bona estona de sol mentre jugava. En els dies més calorosos de l’estiu, reposava sota l’ombra d’una mimosa. S’asseia a la cadira, amb el tauler a la falda, i deixava volar la imaginació i recuperava records.

Mancant-li la companyia diària d’algú amb qui compartir, havia decidit enfrontar-se a sí mateix. Jugava amb els dos personatges que sempre havien marcat la seva personalitat. Existia un senyor Gerard cansat, vell i submís, dialogant i aparentment poc lluitador. Però també dins seu encara bellugava el jove Gerard altiu, provocador, competidor i egocèntric.

Un dijous de tardor, sota els colors rogencs dels arbres del parc, va asseure’s vora la gespa, va deixar descansar el tauler a la falda, i començà a meditar sobre les seves contradiccions internes. Sovint se sentia trist i decaigut, sol i abandonat. Quan tenia moments així, tot el seu cos s’encorbava,  arrossegava els peus i necessitava agafar el bastó. Altres vegades, però, quan s’enrabiava amb els altres o amb ell mateix, sorgia el jove tirà, agressiu i punyent. Aleshores el seu cos i la seva ment es refeien, però resultava cruel per a tothom. El vell Gerard envejava i sentia nostàlgia del jove Gerard.

Després de pensar-hi durant una bona estona, s’adonà que ell era més que un ara o un abans. Era tot un home de vuitanta anys, que encara podia lluitar com el més jove, però que tenia prou experiència i seny per no caure en el parany de ser un dèspota.

Advertisements

2 pensaments sobre “El doble joc del senyor Gerard

  1. Espectacular el vídeo. El final fantàstic i l’aposta sorprenent.

    El conte també m’ha agradat molt. Una bona història explicada en unes poques línies.

    Un home ja gran que ha sabut amb els anys domesticar l’animal que tots portem dins.

  2. Carme! Fantàstic el teu blog. Et felicito i t’encoratjo a continuar escrivint. Tanmateix, alerta amb el que vam parlar dels drets d’autor.
    Enguany al Taller, espero polir moltes coses, i, sobretot, fer-vos crear més textos. De mica en mica… Accepto idees i propostes noves.
    Endavant!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s