Música i mar

El corriol aviat em va dur dalt la carena. Panteixant al darrer desnivell, podia intuir que, darrere la brolla de romanins, assoliria el meu objectiu. Em sentia cansada, la motxilla em pesava i els peus em coïen.

–        Només un petit esforç més, ànims bonica, que ja hi ets. – La soledat de la travessa feia que pogués mirar ben endins meu i encoratjar-me amb paraules i veu vellutades.

El darrer tram quasi el vaig haver de fer a quatre grapes, així que el primer que vaig sentir va ser la brisa al clatell. Els meus ulls, en alçar-se, van omplir-se de la immensitat del mar. Aleshores tots i cadascun dels pèls del meu cos decidiren concedir-me un reguitzell de pessigolles juganeres, que ascendien dels turmells fins al fons de les orelles, per gran plaer de la meva pell. Aquell premi valia tot l’esforç del món. Havia arribat al capdamunt del massís. La costa, verge, restava als meus peus, cinc-cents metres més avall, sota els penya-segats voleiats i habitats per desenes d’aus.

Vaig seure a la punta més extrema que vaig trobar. Creuant les cames, recordant les consignes del meu mestre oriental, vaig redreçar l’esquena, relaxar les espatlles, afluixar les mandíbules, i vaig cantar. La veu ressorgia del fons dels meus pulmons, del meu ventre. Un fil de pescar imaginari enfilava les notes i, de forma sinuosa, creixia i creixia, allargant-se cap a l’infinit, saludant la brisa, les gavines, les roques, els nius, el núvols i les farigoles en el seu camí, per anar a acariciar l’aigua i capbussar-se en els blaus i verds de la seva majestuositat. Els peixos, divertits, es miraven l’esquer de les notes i, després de pessigar-les, deixaven anar bombolles d’aire de colors cap a la superfície, segons la nota i el tempo ingerit.


 

Advertisements

Un pensament sobre “Música i mar

  1. M’has fet recordar que fa dues setmanes varem anar a pujar el Matagalls, i jo que porto uns quants mesos sense fer res d’exercici físic, els primers trams em varen resultar durs. Vaig haver de tirar d’allò que dius de “mirar dins meu” per seguir posant un peu i després l’altre fins que vaig agafar el ritme que em va permetre gaudir del cim.

    En allà però, no vaig gosar dedicar cap cançó a ningú, m’haguessin fet anar cap avall abans d’hora.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s