Sobre l’autenticitat o l’aborregament

Recordo quan escrivia inconscientment, els meus dits teclejaven directament els pensaments sobre la pantalla -que consti que sé escriure en paper, però cada vegada em costa més, a no ser que siguin paraules vomitades o idees esquematitzades que m’agafen desprevinguda, amb els pixats al ventre-. Deia que recordo quan escrivia directament, sense mirar enrere ni pensar en les possibles faltes o en sinònims per dir o per nodir sense tenir la sensació, un cop rellegit, que havia escrit un bunyol o un xuxo.

De la mateixa manera recordo quan vomitava pensaments, sentiments i emocions en forma de paraules que sortien directament del cap, del cor o de l’estómac, així sense passar gaire pel tamís del socialment permès. Abans sovint em titllaven de seca, de “borde” o de massa racional. També és cert que sovint m’han titllat (en el passat i en el present, això no canvia) de sorprenent, estructurada, autèntica i espontània. Són adjectius curiosos que poden ser floretes o insults segons en quin to es diuen. Si ho mirem amb perspectiva sembla una personalitat força estranya. I no ho sabeu tot. Sovint em pregunto si les persones que conec tenen tantes incoherències mentals com jo. Em va molestar especialment fa uns tres o quatre anys tenir la sensació de ser una desequilibrada a qui superaven les crisis personals. Per sort vaig parlar amb un meu amic que em va dir que tothom té la seva merda, però que tothom se la menja en la més estricta intimitat. Em vaig sentir alleugerida. No en aquell moment, és clar, però sí al llarg dels anys, quan hi he anat reflexionant. I vaig començar a buscar l’equilibri entre ser massa espontània i ser massa borrega, que d’aquests darrers en el món ja n’hi ha molts. Vaig desenvolupar o potser recuperar una intuïció que em permet veure a qui li puc estirar una mica del seu caos interior. Sovint la primera resposta és d’estranyesa, però sovint també el fet de poder-se sentir autèntics davant d’algú que no coneixen en excés els fa ser realment especials. I aleshores m’adono de la punyetera societat que ens limita i ens aborrega. Podem ser estranys, però només a casa nostra i, a poder ser, sols.

Aquesta idea de l’equilibri entre mostrar una personalitat pura i ser un click estandaritzat i tenir dos fills clickets, intento traspassar-la ara a l’escriptura. Perquè de la mateixa manera que m’ha costat trenta-sis anys arribar fins aquí amb l’autoestima i la personalitat mínimament entera i suficientment acceptable, m’està costat un ou i part de l’altre trobar l’equilibri entre escriure sense ordre (rotllo això mateix) i acabar assemblant-me a l’estàndard més valorat en aquest moment pels lectors.

Potser no m’heu entès de res, però si es vol fer neteja i es vol mantenir l’abocador interior amb una salubritat mínima, cal llençar unes miques de merdes a l’exterior, sempre sense esquitxar ni contaminar.

Sigueu autèntics i airegeu les “pelotilles” al vent de tant en tant. Us informo que  tots tenim pèls a les aixelles i que molts anem sense depilar. I si per contra sou nudistes de mena, que també en sou uns quants, i us sorprèn que encara siguem uns quants que ens tapem les vergonyes, penseu en trobar l’equilibri entre estar orgullosos de les vostres vergonyes i ofendre als altres amb els vostres gasos.

Advertisements

3 pensaments sobre “Sobre l’autenticitat o l’aborregament

  1. Hola Carme. Això és com fer dissabte!

    Jo (per parlar de mi) en el meu post realment no se com soc o com em veuen els demés. Se que tinc posts en els quals soc molt jo, és a dir, em reconec. D’altres posts, potser per la temàtica, soc més neutre. Realment no ho se.

    Parlant ara de tu. Em sembla bé que et qüestionis les coses i que tinguis opinió crítica sobre tu i sobre els demés. Com dius, el ramat ja és prou gran!

    Ànims i a continuar.

  2. Impressionant!
    Sempre he flipat com ets capaç d’explicar, amb paraules dites o escrites, el que penses, sents, ets…
    Per cert, els adjectius que comentes amb els que sovint t’han titllat, l’has clavat! jeje. Però amb una barreja que et fan ser estupenda! I te n’has deixat alguns, com carinyosa, tendre i lleial…per ser els primers que em venen al cap…
    Petonassus per tu i la fàmili!!
    Eli

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s