La veritat sobre Sant Jordi

La meva teoria és que Sant Jordi era en realitat un sanguinari prepotent que va matar un llop una mica més gros del normal -pobre animal- i que, gràcies a la seva seducció natural, va enganyar mig poble per penjar-se la medalla. Elisenda, tot i l’enlluernada inicial, quan hi va passar la primera nit va començar a intuir que era un fatxenda i un poca-solta. Sempre buscant l’equilibri emocional, va decidir donar-li una segona oportunitat, i va iniciar converses sobre temes una mica més seriosos que no pas les flors, com ara la política, la religió i quelcom de literatura. Al descobrir-ne la verdadera essència d’home poc tolerant, gens respectuós i completament insensible a la bellesa -excepte la d’un bon pitram i un cul digne- li va palplantar a la cara un bon Shakespeare, mentre li picava l’espatlla perquè acabés de marxar de la seva habitació.

Que passeu molt bon dia de Sant Jordi!

Advertisements

6 pensaments sobre “La veritat sobre Sant Jordi

  1. Però Carme, què passa!?

    Pobre Jordi i pobre Elisenda, segons el teu relat resulta que cap dels dos era el que l’altre esperava.

    Potser el que de vegades la ficció ajunta no és la millor opció!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s