Les teves mans

I per primera vegada en tres anys observo les teves mans. No sé com he arribat fins aquí. I mentre les observo em sorprenc de no haver-ho fet mai abans, al menys tan detingudament, tenint en compte els meus antecedents d’afició manual (relativa a les mans, no a les manualitats). Embadalida per la forma quadrada dels seus dits, per la seva mida petita, quasi infantil, i les seves ungles retallades a mossegades, sospeso si totes les teves qualitats per descobrir seran tan benvingudes, tot i situar-se just al punt més allunyat del pol contrari de les qualitats preferides de la meva consciència. Perquè els nostres tres anys, que junts fan un embalum de quinze, han estat tan ràpids, tan precipitats i tan fastigosament sincers, que no ha estat fins ara que he tingut ni el temps ni la curiositat per adonar-me de les teves mans, tot i tenir-les davant dels ulls, d’entrellaçar-les amb les meves i de sentir-les sobre tot el meu cos.

I confio i aspiro a creure que no han estat observades perquè per fi vaig créixer –en algun moment indeterminat– i vaig saber veure en tu allò que perdura, aquella  brillantor en la mirada, aquella bondat absoluta en el fer, sovint a tocar la punta de l’extrem de la corda de la innocència.

Aquests meus moments de descoberta teva, tan íntimament personals, quasi em fan doldre el cor de no haver-te trobat abans. I m’imagino aleshores escopint a la cara d’aquells personatges de novel·leta barata que en algun moment t’han fet mal. Especialment em veig gargallejant sobre la cara que no va saber valorar-te i que només tenia el seu melic d’excusa per privar-te de l’experiència de mostrar-te tal com ets i d’expressar-te tal com sents.

Però m’esforço tant com puc per apartar aquella imatge fastigosa de la meva ment, perquè no em dignifica precisament, i perquè simplement vull gaudir d’haver-te descobert i d’aprendre dia a dia a estimar-te fins i tot les ungles tan rossegades i tan renyades per jo.

Anuncis

4 pensaments sobre “Les teves mans

  1. “Fastigosament sincers”, ben trobat! M’agrada molt el COM d’aquest text: la gràcia és trobar el COM, ja que el QUÈ en el fons importa ben poc: tot està escrit!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s