Petits moments d’estricta intensitat

Darrerament la meva vida està plena de moments passionals. Un meu amic de polaritat em diria que he perdut la perspectiva i que he tornat a les muntanyes russes emocionals. Possiblement tindria raó. Però també em diria que el desequilibri és necessari com a motor del canvi. I des de fa temps que em ronda un canvi, estrenyent-me la ignorància del seu sentit. En d’altres moments aquestes corbes vibracionals em permeten una brillantor emocional dels petits moments a la que no estic gaire avesada. Com el temps, canviant i darrerament una mica despistat -fa estiu quan hauria de fer primavera i fa hivern quan hauríem de dormir en boles-, la dona del temps del meu cap diu que s’ennuvolarà i després fa un sol espaterrant, i suo com una garrina perquè m’he abrigat massa. O bé pronostica uns dies plàcids i temperats però a última hora apareixen uns cumulonimbus amenaçants que descarreguen una pluja continuada durant una setmana sencera, enterbolint la son i humitejant els sentiments, amb aquell tuf de florit impossible d’acceptar; a no ser que el duguis a sobre.

Fa dies que maleeixo aquesta depressió atmosfèrica i mental, però em resigno a deixar-la fer, mirant-me-la rere els vidres de la finestra de la meva habitació més íntima, perquè sé que en el fons cal que plogui, que va bé per no patir sequera, que les plantes i els arbres i la vida l’agraeixen, perquè neteja i purifica.

I quan penso que ja no podré sortir mai més no només de l’habitació, sinó de dins del llit, una espurna de sol brillant il·lumina el meu enteniment, la meva retina i les meves oïdes, en forma d’un petit que canta el “Sol solet” amb frases quasi complertes; o en forma de broma riallera d’un company de llit  que em fa saltar les llàgrimes, aquest cop de plaer de viure; o com a filosofada sobre el sentit de la vida i la mort d’un mega-pre-pubescent, a qui ja li ballen els misteris de l’infinit univers pel cap.

I en aquell moment em sorprenc mirant-me de reüll a tots els miralls amb els que em vaig topant amb un somriure als llavis, fins molt més tard del que seria socialment acceptable si no fos perquè sóc de naturalesa una mica bleda i tants dies de pressions baixes m’havien deixat com un enciam bullit.

Advertisements

3 pensaments sobre “Petits moments d’estricta intensitat

  1. Tot un regal de pensaments i de sentiments en negre sobre blanc.

    En època de canvis, tant atmosfèrics, com personals, ens trobem amb situacions que ens superen, que van més enllà de la nostra voluntat.

    I…., els petits moments s’han d’aprofitar. Sovint són del millor que hi ha.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s