Busco conte

Vaig tard, m’he torbat pel camí. Com la Caputxeta, amb aquella innocència pueril en forma de capa vermella, he escoltat llops que, amb més o menys mala intenció, m’han fet gaudir de les floretes que creixien als marges del camí més llarg; gràcies llops. He arribat a casa l’àvia i m’he adonat que hi ha un animal pelut amb les orelles molt grans, els ulls enormes i la boca immensa disfressat de iaia dins d’un llit que hauria de vessar aroma d’espígol i de dolça acollida, però fa pudor d’animal moll, de carronyaire i d’oportunista. Ni jo sóc cap nena amb trenes ni els llops són ferotges, però la metàfora m’ha semblat adient, demano disculpes per perpetuar la mala fama dels cànids i els rols femenins als contes infantils.

El que deia, faig tard. Sóc lenta i he errat decisions vitals importants. Puc mirar enrere i veure els quilòmetres ruderals que he fet, això sí, mai en va: tinc el cistell ple de flors. Però ara el llit de l’àvia fa tuf de gos i el bressol empudega a nena rossa amb els cabells rinxolats. Passejo pels senders i saludo els esquirols valents fent cassolades, veig jaços travessant finestres en disputes familiars i segones residències de Blancaneu en venda.

I jo que volia ser veterinària per fer-li teràpia al llop menja-àvies… Jo que volia ser mestra per explicar que cal demanar permís abans d’endrapar-se un plat de sopa aliè… Jo que volia escriure novel·les per animar els vespres a molts lectors, i poder-ne malviure… Però faig tard. Tots els llits estan ocupats, i tinc un cove ple de succedanis de lluna.

Per anar acabant i fer-ho bé, hauria de desenllaçar aquest text, per descomptat en positiu, per mostrar que davant l’adversitat sempre s’ha de mirar endavant. Però alço la vista i no hi veig cap llit immaculadament planxat, esperant que m’hi llenci descalça, amb els peus nets i sense durícies.

Avui escoltàvem Mozart al cotxe i m’ha agradat: el meu fill gran està molt intel·lectual. Cada dent que perd, connexió neuronal que es forma dins del seu cervell. Serà que m’estic fent gran i m’adono que no m’he afanyat prou a trobar el meu conte.

Algú té el telèfon dels germans Grimm?

Anuncis

4 pensaments sobre “Busco conte

  1. Els germans Grimm no tenien telèfon, però els hauríem d’haver vist en el món de les xarxes socials I dels blocs. Haurien fet el mateix? Millor?

    He entès el teu post quan he vist la Categoria en el qual l’havies encabit.

    No et preocupis tant, jo en tinc una que és de Manies. No passa res.

    Fas tard? Una altra manera de mirar-s’ho és pensar si era el teu Moment. Estaves preparada per a les altres vies alternatives?

    Volies realment? T’haguessis atrevit a endinsar-te per altres camins?

    Potser la teva vida hagués esta altra, sense dubte. Hagués però estat millor que la que tens?

    En tot cas, has estat mestressa de les teves decisions. I en el cas que en alguna hagis errat, què passa? No podem errar? Dic jo que també n’hauràs fet moltes de coses endreçades, bones, esbojarrades, magnifiques, o no?

    • Ja vaig llegir, ja, la teva darrera entrada a Manies, amb Lacasitos inclosos! 🙂
      Doncs sí, la veritat és que sempre han pogut existir camins paral·lels, tants com vides alternatives. Cada decisió aporta un resultat diferent, multiplicant les possibilitats de forma exponencial. Potser hauries d’escriure sobre la curiositat de les vides que mai van ser (?). Gràcies Tomàs!

      • Sembla bona idea. Me l’apunto havíem si en soc capaç de treure alguna cosa mínimament interessant. El primer dubte és si fer-ne un plantejament des del punt de vista i implicació personal o totalment asèptic. No ho se.

  2. El conillet de l’Alícia tenia una úlcera a l’estómac per mirar massa el rellotge i dir “faig tard” cada dos per tres. Allibera’t el canell i segueix el teu ritme. Ahir vaig conèixer una senyora de 62 anys que em va dir que fa dos anys que “és poeta”, i ella: fa tard? Re, a la merda l’hora i els calendaris. Mira’t les flors del cistell, acaricia el pelatge dels llops, passa de trenes i llits ben fets. Hi ha contes per a tots, no ens els acabarem.

    Ara miro a la G a veure si em ve alguna cosa per “Grimm”…

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s