El cinquè dia

El cinquè dia de la meva nova vida comença escrivint sobre la barra de la cuina, una d’aquelles illes de marbre on t’hi prens un cafè amb llet incòmodament asseguda dalt d’un tamboret. No puc evitar entreveure’m com la prota d’un d’aquells serials americans, però de classe B, que la cuina no és tan gran ni dóna per tant com per sentir-me una autèntica “desperate housewive”. A més, les parets del menjador continuen semblant un gruyère i el marc de fusta d’alguna de les finestres s’esquerda. Ahir vaig voler penjar un llum al sostre de l’habitació dels nens i se’m va desintegrar un tros de guix a les mans. Em vaig dutxar i les anelles de la cortina van explotar en petits bocinets, per la seca edat del seu plàstic. Però tenim encarregat un pintor, vaig tapar el forat amb la nova làmpada -aquella de llunes i estrelles que tant m’agrada-, vam posar la cortina nova de peixos de colors a la banyera i una persiana de vímet de colors dissimula l’esquerda a la fusta de la finestra. I quan torno a casa veig el mar, i l’aire em porta el seu perfum humit i algós, i els nens riuen esquitxant-se amb els peus a la piscina, i em transporten a una infantesa gens enyorada però molt nostàlgica i sentida.

I aleshores respiro fons i em sento plena d’esperança i d’il·lusió per la meva nova vida.

Anuncis

4 pensaments sobre “El cinquè dia

  1. Jo vaig pel seté any i encara tenim llums per penjar, espais per decorar i habitacions per arreglar… sempre he tingut la teoria que quan ho tinguem tot fet serà el moment de canviar de llar… 🙂 (I ara sí que ja em coneixeu)

  2. La teva nova casa té alguna cosa màgica… per com en parles, m’agradaria veure-la encara que sigui per fotos…
    Ah, jo us guanyo a les dues, abans de fer el trasllat ja teníem totes les làmpares posades, no podia ser d’una altra manera amb un pare que treballa a una empresa que en fabrica…

  3. Què bé, el millor d’una casa és que t’agradi i t’hi sentis a gust.

    Pel que fa a la feina que porta el trasllat, les obres i demés entrebancs, ja se sap. No hi ha solució, és molt dur, fins que arribarà un dia (que ara n’hi saps veure) en que tot estarà a lloc.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s