Llàgrimes bullents

Deien que son pare tenia la mirada interessant, una d’aquelles penetrants, que denoten una intel·ligència especial, imponent, superior. Per a ell, que era només un nen, aquella mirada era objecte punyent que sovint el feia sentir cohibit. Probablement, la forma vampiresca d’aquelles celles que acompanyaven uns ulls negres com el meconi reforçava el seu poder intimidador i repressiu. Una petita reprimenda, un càstig lleuger, un primer avís, no calia anar acompanyat de cap frase amb contingut. Tan sols el seu nom dit a mig to i la mítica mirada inquisitiva. Encara ara, trenta anys després, en forma de pare i ja no de fill, recordava el dia que va xopar la moqueta cames avall davant d’un d’aquells arrambatges visuals.

Si la condemna era més greu, seguia a la inquisició inicial un altre esguard, un còctel explosiu d’indiferència, repulsió i un polsim de superioritat. Un combinat que dinamitava el cor i en feia bocins. Aleshores, tot encongit pel dolor, i per no sentir aquelles barrines a l’ànima, com una olla a pressió, deixava escapar el vapor d’aigua bullent en forma de llàgrimes. Aquelles gotes alleugerien el seu patiment, proporcionant-li una droga gratuïta que li adormia els sentiments, el cos i la ment. Finalment, el càstig es rematava amb uns dies d’indiferència absoluta, d’absència de mirades, ni inquisitives, ni interessants, ni amoroses. Cap mirada descoberta, cap paraula, cap referència a la seva persona.

El dia que el petit començava a resignar-se al sentiment de desheretat emocional absolut, el seu pare el cridava, el feia seure, el mirava fixament i, després de recordar-li la raó del càstig –a agrair perquè després de tants dies l’amnèsia selectiva havia començat a fer el seu efecte– el somreia lleument, amb aquells llavis fins i, acariciant-li la galta, li deia que se l’estimava molt, tot i les seves errades i mancances com a fill modèlic.

I ell tornava a plorar, aquesta vegada d’impotència de sentir aquella admiració profunda pel seu progenitor de mirada interessant.

 

Per a en Tomàs, moltes gràcies per les teves visites, comentaris i fidelitat. 

 

Advertisements

2 pensaments sobre “Llàgrimes bullents

  1. Gràcies Carme,

    En algunes parts m’he reconegut, t’ho he de confessar.

    Podria ser un mini conte, una vivència, una experiència escoltada, un record, una invenció…, podria ser moltes coses, però el que és segur és un bon Post.

    Quantes coses pots arribar a dir amb solament unes quantes línies i algunes paraules molt encertades. M’ha encantat allò que dius de “…proporcionant-li una droga gratuïta que li adormia els sentiments, el cos i la ment.

    M’ha agradat molt, m’ha semblat entranyable. Tens una gran sensibilitat.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s