Sang i fetge de fireta

Últimament, només de tant en tant, però amb suficient freqüència com perquè em decideixi a plantejar-les, m’estan cridant unes veuetes, des de l’altre costat del meu jo conegut, que em conviden a escriure escenes violentes, de novel·la negra o directament gore. Tinc la il·lusió que d’aquesta manera podré canalitzar el cansament, la irritabilitat i l’agressivitat que en alguns moments, sobretot ara a l’estiu però també en èpoques festives diverses -festes nadalenques, ponts, Setmana Santa i blanca, Cap d’any, Sant Joan, celebracions de Copes futbolístiques vàries i demés fiestas de guardar– m’envaeixen el cervell i l’estómac i em fan pensar en allò dolent que podria arribar a ser. Però un cop posada tota jo davant el teclat, preparada, amb les espatlles relaxades i la mandíbula ben tensa, fins i tot les mànigues arremangades, amb aquelles ànsies que em corren pel cos d’alliberar-me de totes les bufetades reprimides, començo a teclejar i el més greu que em sorgeix són caguntots, cagundeus i cagunslamare. La cosa va així, començo a visualitzar una escena amb intencions sanguinolentes i, a la que imagino degollar personatges o fer-los patir una tortura amb molt de sang i fetge, m’agafa un mal rotllo tal que em fa esborrar immediatament allò escrit. No sóc ni gaire ni gens ni gota macabre- penso. I au, tota aquella pressió continguda pel no cop de puny al sòmines que maltracta el clàxon del cotxe del darrere, que creu que tothom pot badar a la Costa Brava menys els que en som, o la irritabilitat produïda pel so constant de les veus agudes dels infants que has dut en el teu propi ventre -que silenciosos i comprensius que eren aleshores-, s’esvaeix, es volatilitza, desapareix per art de màgia sense esforç ni consciencia.

Queda oficialment nomenada l’escriptura de gènere negre com la teràpia més ràpida i econòmica per a la meva tendència antisocial i solitària residual.

Anuncis

8 pensaments sobre “Sang i fetge de fireta

  1. Detalls del teu cervell reptilià. El que passa és que el teu neocòrtex el mediatitza i el tapa.

    Deixa’l volar i veuràs quins contes gore més “guapos” ens expliques.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s