A l’ampit de la finestra

No creguis que no recordo cadascun dels nostres moments viscuts. Aquella fotografia que em vas fer asseguda a l’ampit de la finestra. I també aquella altra estenent la roba en un dels meus balcons, plena de quotidianitat, deies.

No pretenguis ni tan sols dubtar que no n’estava, de les teves instantànies, dels teus llibres, dels teus poemaris.

No m’adjudiquis tan feliçment la certesa d’aquelles absències contingudes de quan m’envoltaves de cotó fluix. Ni de quan em recitaves diligentment els discursos expiatoris que hores abans havies creat per demanar l’absolució a la teva pròpia ànima. O potser era l’Extrema Unció de la teva consciència.

Jo hi era. A cadascun dels moments que vam passar junts. Hi era, tot i l’endreça espiritual a la que em retirava assíduament. Hi era, mentre entraves dins meu per, amb el teu màxim desordre, fer-me entendre que la meva tasca no eren res més que minúcies.

I el dia que em vas esgotar la ment i em vas infectar els ulls amb les teves pròpies fotografies per recordar et vaig alliberar, et vaig voler ben lluny. Un dolorós adéu per poder-te retrobar per sorpresa, sota una altra coberta, aquesta ben blanca, endreçat al bell mig del prestatge dels llibres d’autoajuda, al costat dels de cuina. Va ser l’únic lloc que et vaig saber trobar.

Perquè llençar-te o cremar-te, estimat relat meu, em va passar pel cap, però ja saps que no sóc ni gaire ni gens ni gota macabre.

Advertisements

6 pensaments sobre “A l’ampit de la finestra

  1. Hola Carme, avui he llegit “Què és Sac de Sastre”.

    Crec (m’ha semblat) que darrerament has obert el ventall de temàtiques sobre les que versen els teus contes. És una impressió personal i per tant pot ser i errònia.

    Pel que fa al post d’avui: jo si crec que de vegades hi ha “coses” que no s’han de guardar, ni que sigui de manera tan ordenada com la que detalles.

    S’ha de fer espai, s’han d’obrir finestres i airejar els interiors.

    D’acord amb que les nostres vivències són part de nosaltres i per tant un es pot preguntar per què m’he de desfer de part de mi.

    Si guardar aportar quelcom, doncs per què no? Ara bé, si és un guardar per no tirar, millor tirar.

    • He de revisar el Què és Sac de sastre. També n’he tret els guionets i he canviat el subtítol de “Petits pensaments” a “Ni és un calaix ni és de gemecs”. Però tens raó, de mica en mica va evolucionant i m’agrada experimentar. Diguem-ne que em vaig deixant anar.
      I diguem-ne que he desat el relat en un nou lloc perquè em fa un gran servei, allà on és. 🙂

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s