Utopia

Seria bonic veure sortir el sol cada matí i pondre’s cada vespre. Seria agradable escoltar joliues paraules, dolços tons i amables manyagues regalades a tort i a dret i pertot arreu. Seria òptim poder triar la família i els veïns. Seria perfecte que totes les infàncies fossin protegides i totes les velleses acompanyades. Seria ideal que tothom s’entengués a la primera i es respectés tothora. Seria excel·lent veure’ns sempre riure, créixer, córrer, cantar i xiular. Seria magnífic poder ser lliures de ser com som, parlar com pensem i estar-ne de malícia. Seria sublim viure plens de salut fins arribar a una plàcida i serena mort agafant-nos les mans, deixant un rictus somrient i orgullós.

Un món ple de psicòlegs, psiquiatres, metges, infermeres, policies, mediadors, advocats, polítics i maquilladors de tanatoris dedicats a minúcies i d’altres bajanades.

Avís: aquest text pot provocar, en ser llegit, alguns efectes secundaris com ara incredulitat, cert avorriment, en algunes ocasions vergonya aliena, judici d’immaduresa i excessiu idealisme del seu autor i, sobretot, una clara consciència d’impossibilitat. Una utopia en tota regla.

Anuncis

4 pensaments sobre “Utopia

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s