Cinc minuts

Cinc minuts. Només cinc minuts de no fer-me veure que treballo. Una estona petita i sincera amb mi mateixa on donar-me permís per estar gandula i tristoia. Un moment per vomitar les lletres que em ronden pel cap i que només han de servir, avui sí, per desembussar el tap emocional vestit de culpabilitat i d’abandonament. Xic-xic-slurp, fent anar el teclat amunt i avall, ja se sent la bola en moviment, provocat pel buit; si tanco les orelles encara és més efectiu.

Tres minuts. Tres minuts de no res,  de no sermonejar-me, de silenci en aquesta discussió interna entre l’instint i la raó. Filosofo el perquè l’ésser humà sempre supura contradiccions. Deu ser perquè només és un pobre mamífer omnívor vestit com un déu. Es mira al mirall i hi veu la perfecció, el raciocini. Es mira a l’espill circular que conforma els ulls de les seves cries i fuig, espantat de veure-hi un pobre mico filós disfressat de superioritat.

Un minut. Només un minut terapèutic per espolsar les llàgrimes dels pensaments, foragitar la culpa i permetre’m rellegir aquest text –només per no defraudar el meu sastre perfecte insolent–.

Advertisements

6 pensaments sobre “Cinc minuts

  1. Què ha esta això? Un kit-kat emocional?

    Després de fer tot això en cinc minuts, hauran d’haver passat dues coses: un descans emocional brutal i un cansament espantós. Finalment n’haurà sorgit la versió Fènix de la Carme.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s