Botifarra esparracada

Amic, la vida, encara que no t’ho sembli, et dóna segones oportunitats. I, si fas bondat, fins i tot terceres.

També et dóna l’opció de tornar-hi amb plats indigestos. Estofats que de petit no podies ni mastegar i et feien bola, i que de jove no vas voler ni tornar a tastar perquè se’t repetien fins que la bilis et cremava la gola de tant contenir el plor.

Finalment, quan la prudència va fer que et decidissis per una dieta vegetariana  —o, com a molt, ovolactovegetariana— la vida et porta un plat de fesolets de Santa Pau amb botifarra esparracada i t’hi tornes a enfrontar. D’acord, a la força, però és que els fesolets tiren molt… La vida també ho té, això. Tens segones oportunitats, però has d’estar atent i disposat. I vés per on, només tens una digestió pesada, res més. Uns quants rots acompanyats d’una banda sonora feta de rebombori de budells, però tot controlat. En el moment que deixes anar la fracció resta a la tassa del vàter —aquesta vegada pel forat que toca—recordes aquella carn guisada que et plantaven a casa dia rere dia, i comences a apreciar les tendres patates que l’acompanyaven, aquelles que es desfeien a la boca deixant-t’hi regust de llorer.

Ha arribat el moment, amic meu. Has deixat de ser un vedell per convertir-te en una senyora vaca, amb els seus quatre estómacs; un remugant com déu mana, vaja. Les vas entomant tal i com venen i si no les paeixes a la primera, serà a la segona. O a la tercera. Però acabaràs paint l’esparracada que t’hagin posat al plat, l’estofat infantil i la mare que els va cagar.

Un bon bou amb els collons com un toro.

Advertisements

4 pensaments sobre “Botifarra esparracada

  1. Si et dic que hem dinat botifarra amb fesolets de Santa Pau no t’ho creuràs, oi? Doncs és ben cert. Vaig a fer-me una infusió…

  2. Certament la vida posa a prova el nostre estómac. No hi ha dia o setmana (si tot ha anat de conya), que no hi hagi alguna notícia o passi alguna cosa que no et faci grinyolar els budells.

    Què bé estàvem de petits, sense aquests mals de panxa…, i no n’erem conscients

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s