Goma d’engruna

El dia que l’un va tancar la porta, rere seu hi va deixar quietud, silenci, pensament, reflexió. S’arrancà les falses confidències, els petons, la il·lusió. I abandonà en aquell indret mentides, discussions, intents fallits, estafa.

El temps gosà espiar a la memòria com, tota sola, difuminava el carbonet dels mals moments; sempre hi ha qui gaudeix mirant treballar als demés. En aquest cas el temps es masturbava mentre observava la memòria —que sempre havia pecat d’utòpica— fregar compulsivament per fer desaparèixer la taca immunda. El temps creia que bastava per poder-ho tot…

El dia que l’altre va obrir la porta, hi va vessar llum per cadascun dels racons, molts d’ells ja plens de borrissol d’engruna. Hi escampà confeti d’esperança, complicitat, compromís i bones vibracions. Ella va obrir el balcó —fora feia primavera—, per instal·lar un acollidor terra de fusta.

Per fi podia caminar descalça.

Advertisements

2 pensaments sobre “Goma d’engruna

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s