Angines

Perdia lletres a cada fiblada. La febre se li menjava les neurones i les paraules. Aviat no va saber ni articular el seu nom, la veu li fugia. Només dormir i esperar que els estreptococs la dinyessin ajudats per l’amoxicil·lina. Un descans merescut que el cos adult havia imposat davant la sordesa inútil del raciocini adolescent. —O t’atures, o et paro— i li va fer la traveta.

Anuncis

3 pensaments sobre “Angines

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s