La nena que ronda per dins

Hi havia una vegada una nena tan petita tan petita tan petita, que vivia dins d’una noia alta i llargaruda que semblava més jove del que era. Aquesta nena tan petita tan petita tan petita, com totes les persones petites petites petites, sovint plorava. Plorava si tenia son, si tenia gana, por, mocs, o si s’empipava. Però dins la seva noia alta i llargaruda trobava tot el que necessitava. Podia córrer amunt i avall, fer giragonses dins l’estómac quan tenia gana i gronxar-se a les seves pestanyes fins agafar el son. Quan tenia molta por o estava molt cansada de veure la seva hoste voltar i volia repòs, enfonsava els grampons a la seva gola. Era el més efectiu per fer-la caure. Així dormien plegades durant un parell de dies i tot eren amoretes i manyagues. En sabia un niu, la noia que semblava més jove, de tenir cura de nenes tan petites tan petites tan petites; sordejava una mica, però tenia bona predisposició. Per això un bon dia va decidir quedar-s’hi per sempre i corre-li per les venes fins que la noia que semblava més jove fos una velleta que no semblés tan gran, dormir juntes totes les batalletes i pentinar-se l’una a l’altra els cabells blancs amb un raspall ben flonjo.

Anuncis

6 pensaments sobre “La nena que ronda per dins

  1. Fa unes setmanes ens havies acostumat als relats més “canyeros”.
    En a mi ara em costa assimilar això. Jo no he fet el canvi de xip.
    En tot cas, és un plaer el llegir-te.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s