Reflexions sobre Sac de sastre per als lectors

Sac de sastre creix i minva, com la lluna (heu vist, que originalment poètica?). Hi he anat escrivint textos molt breus, d’altres més llargs que, tot i que m’han omplert de goig, els he acabat amagant de la vista pública.

El Sac es va teixir en secret durant el mes de març del 2010 (crec) i el vaig fer públic molt de mica en mica, al ritme que em permetia la superació lenta però segura de la meva por escènica. Ara m’he tornat una descarada public showwoman i ja tot això m’és igual. En aquest moment (desembre 2011, ja!) hi esteu inscrits directament més de vint massoquistes i el blog ha rebut visites —he après a no valorar si són moltes o poques—, que per a mi són importants i m’ajuden a escriure. Publicar els meus pensaments, contes, petites històries, exercicis d’escriptura, i que vosaltres els llegiu, els comenteu i m’encoratgeu, em resulta gratificant i em permet valorar l’esforç. No tant com el propi fet d’escriure, però no m’agrada la falsa modèstia. Entenc Sac de sastre com un blog per als amics, mai com una arma de comunicació massiva. Però sembla que cada vegada en sou més… i sempre m’ha agradat fer amics.

Ara per ara, a Sac de sastre només hi trobareu les històries més petites, però n’hi ha de més llargues que, si me les demaneu, us enviaré per correu electrònic amb molt de gust. Tranquils, que encara no he fet cap novel·la.

He estat a punt de tancar la botigueta del senyor Sastre un parell de vegades, però li he agafat afecte i em sap greu. El temps m’ha ensenyat a donar marge i temps als projectes i a no tancar-los abans d’hora. Per tant, abans d’assassinar-lo, provarem de canviar-li el vestit i anar-li prenent mida.

Gràcies per seguir al Sac. Sí, sí, “al”.

Anuncis

6 pensaments sobre “Reflexions sobre Sac de sastre per als lectors

  1. M’havies espantat, pensava que volies plegar.
    Si és de sastre, va bé que canviï de vestit, tant si és de sac com si no. 😉

  2. Hola Carme.

    Recordo quan vaig entrar al teu Bloc, i com ja t’he dit en alguna ocasió, i no entenia quasi bé res del que deies.

    Jo em vaig atrevir a comentar “a cegues” i poc a poc tu també et vares anar obrint, no a mi, sinó al teu bloc. Ara dones més respostes que abans, publiques més i els temes són diversos en la temàtica. T’has descarat!

    Em pots enviar algun dels teus contes preferits.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s