Oda a la fruita

Mandarina de mitja tarda, aquella que abraça amb pell cel·lulítica monjos turgents sensualment provocants, que desgranes amb cert temor de que part de l’amargant tuf quedi imprès de per vida als teus dits. Mandarina que et regalima el suc, omplint-te papil·les de dolç plaer. Fruita que, quan mires d’allargar-ne la temporada inútilment, t’insulta la boca d’un aire medicamentós, obligant-te a empassar-te-la —per si alguna qualitat hi roman—, o t’empeny inevitablement a una concessió al dessota l’aigüera. Arribats en aquest moment, cal divorciar-se definitivament dels cítrics i llançar-se a l’infidelitat de les cireres, fins a retrobar el goig de l’amant estiuenc presseguer.

Hauríem de saber-ne més, del calendari del pagès, per poder-nos muntar la cistella de fruita que més ens convé. I que no se m’alarmin els més conservadors, sempre quedarà la fidelitat dels plàtans.

Anuncis

Un pensament sobre “Oda a la fruita

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s