Afònica de malnoms

Es va emmirallar i va descobrir amb sorpresa que d’entre els cabells embullats en sorgia un tapacolls que enfilava cap a la finestra. Cada punt del teixit era una paraulota, ganyota, insult, o menyspreu, així enllaçats, sense solta ni volta, a tort i a dret. Tot un malparlar sense pauses ni botons ni traus ni cremalleres per poder trencar, desbotonar o descordar. Metres i metres de llaneta de por verd botella i d’incertesa granat, marejades amb una agulla del passat i una del futur, amb tres punts del dret i tres del revés, amb molt mala caiguda però profundament asfixiant. Després d’una estona de deixar-la marxar, els serrells i les borles la van avisar que la peça havia acabat. I així es va quedar, emmirallada, despentinada, nua de malnoms i amb el coll afònic del refredat.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s