Caverna

Petits senyals que et criden en silenci, que sí, que fes, que no paris ni flaquegis, que tots tenim ombres que passen, algunes certes, altres inventades, però totes distorsionades. Petits bonys al front que per fi deixaran de ser cicatrius d’aquesta teva mania d’anar picant amb el cap contra la paret de la cova i transmutaran en encoixinat que et permetrà pujar l’escarpat sense perill de ferir-te les temples. I que el dia que hi facis un portell prou gran com perquè t’hi passi tot el cos, cauràs rodolant a l’altre costat del turó de calcaris amors platònics.

 

Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s