Avui conduïa de L’Escala cap a Pals. En una d’aquelles rectes perfectes que tallen amb bisturí infraestructurós la plana abans d’arribar a la cruïlla amb la carretera de Verges a Torroella, no sé si en la primera o en la segona, ha començat a ploure amb ganes. Adoro aquelles rectes, entre arrossars, un arbre mort, el Montgrí apagat, els bernats als recs i els esplugabous als camps. Un paisatge que m’ha acollit, en molt poc temps, com enlloc. Un no és d’on ha nascut, ni tan sols d’on ha viscut. Un és de l’indret que impregna l’esponja del cor d’una nostàlgia desconeguda per un passat que imagina. La pluja s’ha animat i l’eixugaparabrises no s’ha pogut resistir a la temptació de seguir-li el joc i fer-li la segona veu. Zuip-flop, zuip-flop, quan més hi anava més net quedava el vidre del meu parabrises mental. Aparteu les gotes d’idees disperses, que necessito una raó ben clara i polida per veure cap a on vaig, no fos cas que un degenerat se’m fotés a sobre amb el seu buldòzer i m’apartés de la ruta. Sempre que plou, em queda el cotxe ben net.
Advertisements

2 pensaments sobre “

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s