Olor de terra mullada

Primer exercici del taller d’escriptura creativa d’enguany. Davant d’un concepte (Olor de terra mullada), vint minuts de temps. 

Els entesos diuen que no és pas la terra la que fa aquella olor tan dolça quan es mulla, sinó que són els bacteris que hi habiten, que després de la sequera s’hidraten i reviscolen amb la pluja i, joiosos, emanen els seus millors ferums de gala. Això va ser el que vaig pensar aquell capvespre del llit estant, quan ell em va despertar esbatanant els porticons, deixant que l’aire fresc del jardí s’abraonés sobre els meus sentits. Aquell mes de juliol havia estat especialment càlid i sec, i la primera pluja d’agost havia arribat mentre fèiem l’amor com dos adolescents, mentre el sol queia i el dia fugia muntanyes avall. El vaig veure passar cap a la cuina, jo me’l mirava amb els ulls mig clucs i, fent-me l’adormida, tenia la sensació d’estar-lo observant pel forat del pany de la seva intimitat. Quan vaig sentir l’aigua de la dutxa esquitxar la banyera esquerdada d’aquella fonda del Cap de Creus, em vaig mig estremir, permetent-me el luxe d’entortolligar-me com un gat entre els llençols. Havia refrescat. Vaig entrellaçar els dits de les mans sobre el ventre i vaig donar gràcies a la vida per haver-me concedit aquell retorn a la joventut, des dels meus recent estrenats cinquanta anys.

Anuncis

Un pensament sobre “Olor de terra mullada

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s