Indignació reprimida

Em sento incapaç, ara mateix, i des de fa dies, d’empassar-me tanta merda junta. Retallades, anticatalanisme extremadament insultant, repressió, espolsades de responsabilitat, masclisme, maltractaments, treballar sense cobrar, futur incert, documentals catastrofistes,… Fins i tot volen reduir les pensions dels nostres avis perquè no visquin massa. Ho trobo indignant. Davant de tot això em col·lapso. M’agradaria mostrar-me molt més reivindicativa i queixar-me i manifestar-me i escriure sobre les injustícies, sobre la merda de món que hem anat cultivant a miquetes i que ara fot una catipent a podrit que no hi ha qui l’aguanti, sobre la responsabilitat que sento cap als meus fills i la vergonya de no haver sabut reaccionar abans. Però us prometo que la situació actual em supera. El meu silenci sobre “El Tema” no significa que no m’importi, ni que no tingui opinió, ni que sigui estúpida o supèrflua. El meu silenci vol dir que no sé ni com posar-m’hi, perquè em costa el terme mig, i si un bon dia comencés a vomitar tot el que em ve al cap, la meva vida estaria plena d’insults des de primera hora del matí. Perquè, quan hi penso una mica en calent, sovint m’assalten idees molt poc dialogants, massa viscerals. I encara em fotrien a la presó per ser dona, catalana i assassina. Així que, sentint molt no ser un bon exemple de com enfrontar-se a “El Tema”, gairebé no llegeixo notícies, ni miro la tele, ni escolto la ràdio, amago les banyes com una covarda caragolina entre les roques del meu litoral.
Anuncis

3 pensaments sobre “Indignació reprimida

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s