Racó


 
Jo conec un lloc on algun dia arribaré des d’on i quan vulgui. En aquest indret sempre hi podré enlairar els pensaments com a estels. Hi hauria d’anar més sovint, per agafar fermesa en el pas i caminar-hi no només amb els ulls tancats, sinó fins i tot sense tenir-los desperts. S’hi arriba prenent un corriol que embasta els espadats, fins a fondre’s en una punta a tocar el mar. Un cop allà, just abans de tombar cap al Sud, m’adono que vaig descalça, però les roques no m’esquincen la pell. Aixeco la vista, faig un pas més, i la brisa em pentina els cabells, ni curts ni llargs, que tant se val. Des d’allà ja veig el meu racó, enmig d‘una petita cala de sorra blanca. De les pedres salto a l’aigua, que de sal em tibarà més tard els turmells, i m’apropo a la porta. Sobre el marc cerco la clau, que a la meva intimitat més fonda només hi puc entrar si sé on l’amago, faig girar el pany, brutejo la fusta de sorra i obro els porticons. Sobre la taula amb vistes a l’illa sempre hi ha un gerro de flors vermelles i dins la nevera, un got d’orxata recent, que al meu cau sempre és estiu. M’assec a la cadira esquerra del porxo, recolzo els peus a la barana i observo el mar.
Jo conec un lloc, on hi arribo des d’on i quan puc. Tot això si no m’estira amunt, a mig descens, la teva respiració, el plor del cigró o el miolar del gat gras.
Advertisements

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s