Cremallera

Recordo quan corríem per la platja i hi buscàvem petxines, mentre jo t’arremangava els camals i tu aprofitaves que m’havia acotxat per posar-me bé els cabells. Quan m’explicaves com t’havia anat el dia, amb pèls i senyals, quan em buscaves per llegir plegats, anar al cinema o menjar crispetes apartant-nos les mans. Tinc tots aquests records guardats en una capseta, la que vessava a dojo quan érem amics, quan rèiem dia sí dia també i jo et feia pessigolles i tu em regalaves l’últim petó.

Recordo en quin moment ens vam començar a distanciar i me’n corrou la falta. Era aquell dia en què jo anava tan atrafegada que et vaig apartar del pas, bordant que no m’interessava allò tan tantíssim que m’havies d’explicar. Aquell dia va començar a baixar la cremallera que ens havia de separar, jo que creia que encara trigaria uns anys en arribar. Però avui la jaqueta s’ha obert del tot i he sentit un calfred. Ara només puc mirar-me l’estrany glaçó de suc materno-filial, mentre en xarrupo la culpa i se’m glacen les puntes dels ulls. Espero a les palpentes retrobar el cursor i ris, tornar-nos a unir.

Advertisements

11 pensaments sobre “Cremallera

  1. Molt bo Carme!
    Les cremalleres, sempre s’obren i es tanquen i aquesta és la gràcia, i com que segur que és de les bones, durarà tota la vida!

  2. Fins i tot n’hi ha que arriben a trencar-se de cremalleres…
    Passa que amb el temps -i la fred-, un/a acaba per com ajuntar les dues parts de la jaqueta; sobreposant-les. Fent una mica de memòria i remenant alguns calaixos, acabes trobant aquella imperdible que tant servei et va fer llavors i que et guarnirà, altre cop, una bona temporada. 🙂

    És clar, si “te’n corrou la falta”.

  3. Carme! No sé què m’agrada més, si el text (del qual espero que encara en puguis tornar a pujar la cremallera) o la pintura -que imagino que també és teva-, cert? Aquest vespre, al taller, te’n faré un comentari.

      • Ja veus la meva ignorància pictòrica. Em sembla que, a voltes, em vaig clavar amb els impressionistes i alguns surrealistes. M’haureu de posar al corrent. Ah! També acabaràs pintant bé, tan bé com escrius, només cal constància i paciència. Tens l’edat al teu favor, no com jo que ja sóc a la tardor.

  4. Una bona i bonica manera d’explicar el sentiment que ens aporta el distanciament d’una persona que en altres temps formava part de la carpeta més personal del nostre disc dur.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s