Carlota

Publicat al número 61, especial desè aniversari de la revista Paper de Vidre   | http://www.paperdevidre.net/

El dia del seu naixement va resultar ser aquell i no cap altre perquè a la criatura, de cop i volta, li va semblar impossible haver passat trenta-nou setmanes en una panxa diminuta que la premia, oprimia i exprimia. En el moment en què la mala pècora de la llevadora li feia girar el cap, recitant instruccions a la pobra partera sense to, ritme, ordre ni concert, la Carlota va decidir que ella, per un forat tan estret, no hi tornaria a passar mai més. La primera inspiració d’aire ardent la va fer xisclar de dolor i no va parar fins que la seva mare li entaforà aquell bon pit sucós, ple d’un calostre miraculós que l’havia de salvar de tots els mals haguts i per haver. I així va ser durant les primeres quatre hores de vida, fins que va arribar la padrina i la va voler magrejar per dalt, per baix i per tots cantons. Tenia tanta ànsia la tieta d’un cos tendre i d’estrena, que fins i tot li va passar la punta dels dits per les diminutes pestanyes, la molt pèrfida, i el primer bacteri iracund va lliscar fins al lacrimal, on va començar a reproduir-se sense impediment, sota la mirada idiota de quatre defenses verges. Nascuda en uns anys de misèria i en una casa desmanegada, la pobra criatura va arreplegar una conjuntivitis tal que va quedar mig cega d’ambdós ulls.

Als sis anys la seva mare, inquieta per la correcta educació d’una nena amb aquella deficiència visual tan notable i de pas una mica farta d’anar-li al darrere per fer-la creure, la va empaquetar cap a l’escola, on només li va caldre un matí per tenir apamada la senyoreta Concepció, que insistia en fer-la passar per la pedra. Però la Carlota havia nascut múrria, i cada vegada que aquella bruixa berrugosa pregonava el seu nom, li venia el zoom de l’ofec del part i, posant els ulls en blanc, feia l’orni, aconseguint que la mestra la deixés per impossible. Això sí, la Carlota de beneita no en tenia ni poc ni gens, que tenia una lupa d’augment herència de la padrina i els dissabtes, a catequesi, prenia d’amagatotis llibres al capellà, aquells que servien per traspaperar revistes de gent d’ambdós sexes en pilotes. El dia que el mossèn la va descobrir el xantatge excel•lentment manegat per la Carlota li va conferir el dret a triar les properes lectures. Així va ser com la noia d’ulls nuvolosos es va anar cultivant en literatures poc convencionals i, de tant en tant, de regust picant.

Ja de gran es va decantar per les petites editorials alternatives, sempre àvida d’autors novells però valents, defugint d’estereotipats, convencionals i convergents refets escriptors, burgesos refinats plens d’absurditats i sense res més a explicar que allò que la resta de semblants volen llegir per tenir el pensament, el cor i la consciència tranquils. El dia de Sant Jordi del dos mil dos va expectar, amb alegria, el naixement de la Revista Paper de Vidre, engendrada per uns amics del seu fillol a qui havia fet en ocasions de mainadera alternativa, joves penjats que creien en les lletres de debò. Durant els darrers deu anys de la seva vida triava, un cop al trimestre, l’augment de pantalla al quatre-cents per cent i assaboria a glopets aquell butlletí en xarxa, amb un orgull gegant per aquells nanos independents i coherents tan afinats.

El dia del funeral la Carlota Ullsvelats va haver de passar, tant sí com no, per un altre forat, però aquest cop amb els peus per davant i la barbeta desplegada.

Advertisements

4 pensaments sobre “Carlota

    • Quan naixem passem pel canal del part amb la barbeta plegada, tocant-nos el coll, presentant la coroneta primer, per poder-hi fer camí. Quan morim i ens reposen en un taüt, ho fan amb el coll desplegat, evidentment. 🙂 Gràcies, Jordi.

  1. Avui m’he agafat la tarda “lliure”, a la feina, però llegint els teus CONTES (farta ja d’explicar la llegenda del COMTE Arnau i tipa, també de fer COMPTES per poder tirar endevant el xiringuitu), feia dies que en tenia moltes ganes, i t’he de dir, floreta, que m’has fet passar una tarda increible!!! Gracies reina!!!!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s