Dubtes

Ha arribat el moment de valorar el perill d’obrir la capsa dels crits. Que em cago de por de pensar tot el que en pot sortir, però que avui em sento valenta. Que sí però que no, perquè dubto de la meva teoria de plantofa poc científica que m’intueix que mostrar les deixalles suculentes de lixiviats fa que es ventili el dintre. Però qualsevol microbiòleg amb seny dirà que més aviat fa que el voltant s’allunyi amb el nas espaordit, desencaixat el rostre per la fetor inhalenable de les pors més infantils.

Tot i que.

Potser semblen terribles i de fet, en deixar-les lliures, resulten ser perfectament digeribles.

Del camí cap a la maduresa en neixen corriols que, per no perdre-m’hi mai més, dubto si incendiar-los o tancar-los amb murs de pedra seca.

Advertisements

Un pensament sobre “Dubtes

  1. Hi ha camins sobre els quals un/a dubta si els ha de tornar a transitar. És normal dubtar, el que no estaria bé és no prendre una decisió en un o un altre sentit.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s