Sortida amb Projecte Ninam

Aquest cap de setmana passat he anat a la meva sagrada cita anual, des de fa 5 anys (només vaig faltar l’any 2009, embarassada del petit Ventura), amb Projecte Ninam, la meva família marítima. Totes les vegades hi ha après tant… No només del mar que ens acull. També de les persones, dels sentiments, de l’amor i, sobretot, de mi.

Aquest any havia arribat el  moment de decidir si compartia aquesta experiència meravellosa amb el meu fill gran. Dic gran perquè va ser el primer, però de fet només té set anys. Quasi i mig. Recordeu quan érem petits i comptàvem els anys amb mitjos? Els grans se’ns en fotien, però per a alguns era molt important. I quan tens fills entens el perquè. Després dels meus dubtes inicials, i tenint en compte la relació cremallera que tenim en Martí i jo últimament, vaig decidir provar sort, tirant-me a l’esquena una altra por al fracàs més. El resultat va ser extraordinari. Una nova manera de viure l’experiència Ninam, efectivament, però molt gratificant. Tant l’abans, com el durant, com, i sobretot, el després.

Vam compartir el cap de setmana amb l’Albert, oh capità. Aquesta vegada la Gemma, oh albiradora implacable, no hi era. Va ser una gran llàstima, perquè és una extraordinària persona a la que no veig tan sovint com voldria i a la que m’hagués agradat especialment que en Martí hagués conegut, però no passa res. Tampoc vam conèixer els dofins llistats, ni els mulars, ni els rorquals. Això allarga la llista de pendents per a la propera campanya d’albiraments, esperem que durant la primavera del 2013, si ens hi volen!

Però vam conèixer gent maquíssima. L’Albert al capdavant, el millor dictador que he conegut mai (de fet l’únic, si no comptem la terrible edat dels dos anys de la meva descendència i els seus intents mandataris). La Maria i la Kiona, dues noies del Ripollès plenes de vida. L’Evelyn i en Marc, mare alemanya i fill català que gaudien d’un regal d’ell per a ella i, diria molt, auto-regal per a ell, també! I en Xavi i la Roser, repetidors. Poca gent arriba a Projecte Ninam i no repeteix.

I la nostra estimada Mediterrània ens va presentar els peixos lluna, les baldrigues mediterrània, balear i cendrosa, els mascarells, els corbs marins emplomallats i una munió d’inofensives meduses precioses, etèries. També ens va presentar la tramuntana i el garbí, els esquitxos i el mareig. Fins i tot, i per a mi el millor moment, la senyora tempesta de mar, un sentiment de llibertat i d’unió amb la Natura indescriptible si no el vius a primera línia.

Reconèixer els gens en el teu fill gran. Estremir-te en adonar-te que la persona que en el seu dia vas fer barroerament, ja comença a fer-se els detalls tot sol.

I de pas, la calma. La quietud de l’ànima. La perspectiva. El mar.

Anuncis

8 pensaments sobre “Sortida amb Projecte Ninam

  1. Molt maco Carme! M’ha encantat com has descrit les emocions i sensacions…
    Si, ha sigut tambè un autoregal… I estic d’acord en que pocs no repeteixen. De fet ja hem parlat de tornar amb el meu pare i la meva dona!
    A veure si coincidim! 😉

  2. Preciós tot plegat… jo també vaig reconèixer els gens: els meus en la Kiona, els teus en el Martí i els nostres, els dels que compartim certes formes de veure i respectar la vida, tant a Terra com a Mar… tot un plaer!!!!

  3. Uau Carme quin resum més maco.
    En Marti es un encant de nen. Es admirable per lo petit que es lo be que es va portar. Nosaltres varem se repetidors al Ninam i amb tu eh! Quina casualitat jejeje. Jo hi torno el 22 de juliol amb els meus fills per això no vaig marxar amb gaire recança…..
    Fins ben aviat. Per part meva tinc clar que després del 22 hi continuaré anant si la Gemma i l Albert m hi volen 😉

  4. moltes gràcies Carme per la crònica i per tenir-me al teu cor com “el millor dictador”…. ja ja ja
    Ha sigut un plaer també portar a bord al “Carmetu” (lease Maringala), és un encant i em sembla que….. com diuen a Flaix FM…… això farà mal!
    Ha estat un plaer tornar-te a tenir a bord i crec que malgrat no haver vist cetacis, tots ens hem endut una bona dosi de sal i natura a les venes.
    Milions de petons
    MUAKA
    albert
    PD
    ara ho tinc molt cru per a fer la meva crònica…..

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s