De cactus i estius

El meu veí del davant va començar a despullar-se farà unes tres setmanes.

Ha passat de ser un reprimit aparellat a separar-se de la dona i destapar-se. Al principi ell no sabia que l’observava, tot i que era ben senzill que s’ho imaginés, tenint en compte la seva habilitat lectora, el voyeurisme és un gran clàssic en la literatura. També podria ser que ja ho intuís d’entrada, la perversió i la provocació són habituals del cervell humà.

Quan em llevo als matins tot és calma, les cortines passades i els llençols estesos. S’ha tornat una mica maniàtic, el veí. Cada matí els ventila, els dissabtes els canvia. Potser l’hauria d’avisar de que la veïna humiteja els seus Trichocereus bridgesii quasi cada tarda, amb un flisflis d’aquells dels xinos, quan ja no hi toca el sol, i que veig el polsim vaporós precipitar-se sobre aquells seus llençols tan… tan.

Deu treballar en una oficina d’alguna caixa o banc, perquè a quarts de vuit ja és fora. O potser és funcionari d’algun ajuntament, no del nostre, això segur, que me’ls conec tots amb pèls i senyals. Sobretot amb pèls. Encara no he pogut esbrinar a quina hora torna a casa, aquest mes m’ha tocat el torn de tarda i quan jo arribo ell ja hi és.

Ja deu fer una setmaneta que li ha començat a passar la fal·lera del redecora la vida. Els primers deu o dotze dies era realment angoixant veure’l traginar caixes de llibres i maletes de roba. Les deixava a última hora del vespre al costat de la porta. L’endemà ja no hi eren. No sé si ella venia a buscar els paquets diligentment a primera hora del matí (al matí no puc veure-hi res, amb el cony de cortines) o si ell els baixava a primera hora i els llançava amb ràbia o amb pena al contenidor. La qüestió és que l’etapa de fengshui vital va coincidir amb les primeres calors. I de treure’s la samarreta es veu que li va agafar el gust en aquell alliberament i ha acabat ritualitzant el procés, per a gran alegria meva.

El cerimonial va així. Jo arribo allà dos quarts de nou del vespre, quan el sol comença a marxar. Normalment ell aprofita aquella darrera mitja hora per baixar a comprar. Per mi és perfecte, perquè tinc temps de posar la rentadora o plegar roba o treure la pols i preparar-me alguna cosa per picar. Cap a les nou, que ja tanquen el súper de baix, ell arriba al pis, descorre les cortines, endreça la compra i ja em té a mi quasi preparada per a l’espectacle. Acalorat, marxa vestit camí del bany. Són dutxes ràpides, normalment no triga ni els cinc minuts en què jo ja m’impaciento. I aleshores reapareix, tot nu, amb l’esquena encara molla. Té un cos bonic. Ja no és un jovenet fibrat, però fa esport i manté més o menys ferma la panxeta dels quaranta. A mi sempre m’han agradat les quotidianitats físiques en els homes. S’apropa al seu equip de música —nou de trinca, que a la seva dona li agradava el silenci, tant que ni parlaven— tria. I aleshores comença el festival. Depenent del dia que té escolta òpera, boleros o heavy. Tot clàssics, no li he sentit mai gaires actualitats, a excepció d’un parell de grups catalans.

Es passeja pel pis, fulleja llibres i en tria un. N’estic segura que em percep, perquè sovint en el gest de la recerca de lectura ja comença la seva erecció. I esclar, o bé és un filòleg molt apassionat, o un amant de la literatura eròtica, o bé sap perfectament que la seva veïna soltera se’l mira. I aquell bé de déu d’home enganxat a un tros de verga de molt bon veure simula que llegeix o que només escolta la música o que escriu, però sempre assegurant-se que servidora no perd detall de la seva excitació. I aprofita, ja que hi és, a fer-se-la passar.

Quan acabem, més o menys alhora (un dels avantatges més preuats de l’autosuficiència), ell desapareix pel passadís i jo corro les cortines.

Qualsevol dia d’aquests haurem de trencar la rutina, que ja se sap que la sexualitat de parella, si no la refresques, acaba pansint-se. El meu canvi de torn de la setmana que ve segur que hi ajudarà. Potser farem el cafè amb llet plegats.

Advertisements

6 pensaments sobre “De cactus i estius

  1. Com ens poden influir els demés, de vegades, oi?
    Això del sexe sense contacte amb d’altres és tot un món. El sexe visual, a distància…, un repte.
    Ara podreu explorar el sexe a primera hora del matí.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s