Idíl·lic, l’hort, com l’amor

Amb les mans descalces i els peus enfangats (o era al revés?) la vida es veu diferent.

No importen les crisis, els rescats ni les aberracions del català.

En moments com aquells només importes tu. La terra. L’aixada.

I la pila de planter esperant, la suor regalimant, les cervicals a can Pistraus i les mosques collonant.

Anuncis

3 pensaments sobre “Idíl·lic, l’hort, com l’amor

  1. Aiiii, jo vull un hortet urbà com el teu, Carme, que només tinc quatre tristos testos amb herbotes per a cuinar, dues tomaqueres raquítiques i una menta que m’agafa erugues cada dos per tres, sis…

  2. Es pot dir així, de fet hi ha qui a les mans hauria de dur mitjons enlloc de guants!!!

    En moments de crisi total no és mala política tornar a les coses bàsiques, i una d’aquestes és treballar la terra.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s