Excel·lències

Hi ha persones que tenen una facilitat fastigosa a fer una cosa bé. No només bé en termes de qualitat, sinó també bé des del punt de vista de la temporalitat. Per exemple, escriure.

Conec —és un dir, diguem-ne que llegeixo i he intercanviat potser deu frases amb ella— una persona que té la capacitat d’escriure de pressa i bé. No bé, molt bé. No només bé ni molt bé, sinó irritantment bé. Tan bé, amb tanta facilitat i tanta rapidesa, que fa ràbia i tot. Vaja, un excel·lent (de matrícules d’honor no se’n concedeixen, a la vida). Potser són dues persones d’aquest estil, les que conec, vés que et dic.

Després hi ha aquelles persones que escriuen bé —o molt bé, o quasi fregant la qualitat exasperant—, però que necessiten el seu temps, el seu xup-xup, cavil·lar, llegir, rellegir, perfeccionar, afegir, llimar. Aquestes no em fan ràbia, només em fan enveja. Sana, o no, això depèn de la resta de qualitats que presenti l’ens escriptor en qüestió. Un notable.

I finalment hi ha les persones que escriuen i que, per més que s’hi miren i s’hi esforcen i tomben i giren les paraules del dret i del revés, no surt dels seus caparrons res més que cincs pelats. Uns sufis pels pèls. Aquests, a mi, em cauen bé. Perquè l’esforç es nota, i no és culpa seva que no en ragi més. Em cauen bé perquè fins i tot poden aconseguir un sis o, en certes ocasions, un sis i mig. Molen, m’agraden els caràcters cabuts.

Avui no parlaré de les persones que escriuen mediocríssim i/o fatalíssim i creuen que ho fan bé, amb aquells fums. Aquests, pobrets,…

I així, amb tot.

No patiu, però. Tinc la teoria que tots nosaltres fem alguna cosa d’excel·lent, sense esforç, a raig i pel boc gros (ara alguns dels homes que llegiu, els més ràpids i trempats, heu pensat si sou excel·lents al llit). Jo, per exemple, plego la roba bé i ràpid, a l’aire i sense suport. Faig ràbia i tot. Està molt bé, una gran virtut. Potser un altre farà sopars gourmet de les quatre rampoines de la nevera. O, fins i tot, hi ha algú que talli les ungles dels peus en dos segons i ben rectes. Ah, poca broma!

Que potser no serveix de res? Potser no.

Però escriure pornogràficament bé la fa millor persona? Serà més feliç? Eh?! Doncs.

Advertisements

6 pensaments sobre “Excel·lències

  1. I a qui tu atorgues un aprovat cum laude, un altre potser ni es molestaria a passar de la primera línia. Hi ha gent que escriu que l’encerta de ple amb el què i tanmateix li coixeja el com. En general jo diria que s’escriu força malament (amb excepcions, esclar).

  2. En llegir el teu post he recordat dos episodis:
    1.-Vaig compartir col·legi amb un company que treia matrícules en tot, però en tot! Més tard, a la Universitat, mentre nosaltres fèiem una carrera, ell en feia 2 a la vegada i amb millors notes que els que només en fèiem una.

    2.- La pel·lícula “Amadeus”, imagino que l’has vist i per tant, no hi calen més comentaris.

    Pel que fa a mi, la veritat és que no hi he parat massa a pensar, però per dir alguna cosa, crec què: tinc imaginació, puc fer i controlar varies coses a la vegada (no com una dona…, però quasi), soc tímid, però pres el primer contacte puc arribar a ser fins i tot sociable.

    Ser que no són grans coses, però tot sigui per col·laborar!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s