Cabdells de Guinardó a la mouselina d’Empordà

Avui he tingut un dia ben especial.

—Oh! —pensareu— Quina sorpresa, la Dolz un dia especial!

Doncs prou conyes. Que cada dia és especial, que sí, que tot és meravellós i, el que no ho és, també ens ensenya a viure. Tothom ho sap i ho predica, es nota en l’ambient, la gent està contenta i serena i mai de la vida vomita el seu estrès sobre els altres. No pas. Això mai.

Però, jo avui he tingut un dia molt especial.

Primer de tot, ens hem adormit. Bé, això ha estat el segon de tot. No, el tercer. Mentida, el quart. El primer a estat el meu company fent-me petons i t’estimus a tort i a dret perquè ha marxat uns dies amb uns amics a pujar i baixar muntanyes (disculpeu-me, eh, perquè sé que sou molts a qui us agrada fer la cabra, però no us entenc, quin cansament pujar per total, tornar a baixar!) i, com que hi arribava en avió, doncs li han vingut totes les pors del món i allò, a quarts de set del matí, semblava El Comiat, així, en majúscules. Després el petit s’ha despertat i ha vingut a fer-me companyia. Teníem una hora ben bona de son, així que ens hi hem posat bé. Però… ha sonat el despertador un, dos i tres cops, i el maleït snooze és l’excusa perfecta per adormir-se. Així que ens hem adormit. I a sobre, tota sola. I res, que l’esmorzar ha estat a toc de pito i quasi amb embut.

Per sort, jo avui tenia festa. O més ben dit, em podia permetre el luxe de no treballar. Així que els he dut a tots dos a casal i he aprofitat per fer aquelles gestions tan divertides que impliquen ajuntaments i entitats diverses.

Després he anat a l’hort i he acabar de collir uns cent cinquanta grams de rampoines de mongeta tendra que m’estan esperant per sopar, he regat, i m’he sorprès somrient-me mentre refeia regues. Hippie total. Després he trucat a una gran amiga amb qui ens hem cagat durant quaranta minuts en tot i tothom —teràpia econòmica si tens tarifa plana—.

Però el millor de tot ha estat quan, des d’un enllaç penjat per una amiga de la infància al Facebook, he començat a estirar el fil de la memòria. Tibant, suavet, fluixet, amb l’angoixa per la possibilitat de trencar el rajolí dels records, he arribat fins al lloc on vaig passar les tardes dels divendres dels tretze i catorze anys, amb la meva amiga íntima, quasi germana, amb la setmanada en forma de moltes llaminadures de “a duro” i poques ja de “a pela”, mirant i admirant els nois del bàsquet, un tal Mario que no sé d’on va sortir, i parlant dels nostres primers grans amors. Han passat catorze anys, i m’han vingut aquelles tardes tan presents… Ens assèiem en una pendent de gespa, allò va ser als tretze, intentant fer-nos d’una colla de nens i nenes de més qualitat, o així ho vèiem nosaltres dues, pàmfiles de mena, sensibles, lectores i amants de la música. I el curs següent vam moure el centre d’operacions xafardeoríniques a les grades de la pista de bàsquet, o al banc per davant del qual havien de passar tots els nois si volien anar al centre cívic.

I, finalment, entortolligada com he quedat de tant estirar el cabdell, se m’ha acudit cercar al GoogleMaps casa meva. Allà on vaig créixer, allà on vaig perdre la iaia, el pare, l’avi i la innocència. La finca regia encara existeix i els nous inquilins han posat unes jardineres horribles que simulen troncs a l’ampit de la finestra. I van canviar la porta de l’entrada per una amb fornitures. En fi, van canviar els meus records senzills, rústics i tronats pels seus empallegosos, nòrdics i rònecs. Però cadascú se sap “lo seu”.

Des d’aquella estona de recerca que no he pogut fer res de profit. Així que he anat per avall, a refer l’empelt d’Empordà, amb els seus guiris, les seves anxoves i el seu mar.

Crec que tinc una visita pendent al Guinardó.

Anuncis

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s