Renéixer

De la mateixa manera que l’ocàs arribà, el sol ressorgí d’entre les cendres en suspensió, desplomant-les contra els turons amb la seva escalfor.

I tímidament els brots verds aparegueren, tot i que aquesta vegada no eren belles i fràgils plantes ornamentals, sinó grisos i rústics  mediterranis matolls.

Tot i l’alegria de reveure la llum del sol, l’ocell es quedà desenganyat, el paisatge era ben trist, tot d’un sobri bru pelat.

Però un dies més tard floriren els morats de l’espígol, els grocs de la santolina i els vermells de les roselles i, tot refilant cançons a vessar d’alegria, s’afanyà a fer un niu que li enlluernés les vetlles.

Advertisements

4 pensaments sobre “Renéixer

    • Sí, realment, és un tema molt típic. Però mira, m’he llevat en aquest estat i he pensat, “què carai, vaig a donar alguna alegria, encara que sigui suada, als meus lectors!” 🙂
      Petons, Jordi.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s