Enderroc

En tot procés de separació arriba el moment en què esperes la mínima relliscada per part de l’altre, o simplement l’omissió d’actuació, per poder dir que la gota ha fet vessar el vas i abandonar. Ho pots fer cridant i plorant, a l’estil sicilià, o bé fredament i serena, com a bon germànic.

Podeu respirar tranquil·les, perquè no parlo d’un procés de separació del mascle adult de casa meva. Ni dels altres dos homenets que hi corren, tampoc. Ja vaig viure fa uns anys una separació i el conseqüent enderrocament del projecte vital i familiar i no, us puc assegurar que de vegades els regalaria a tots tres, però que no em trobo ni de lluny en el mateix punt d’anys ençà. Tampoc parlo de la meva vida professional com a treballadora externa contractada per una empresa d’explotadors insensibles. No, per una situació d’aquestes també hi he passat i tampoc és el cas. És més complicat. És un còctel elaborat d’ambdues sensacions, amb una mica de llimona i una mica de sal, i que em pitofa el cervell de mala manera.

La imatge actual, la portada del meu diari d’aquests darrers dies, és la següent:

Un edifici professional vital construït de maons d’il·lusió, d’emprenedoria i d’anys d’esforç, que trontolla. I servidora, asseguda en un banc de la vorera del davant i menjant avellanes com un esquirol, espera que les persones que s’hi veuen per entre les cortines de les finestres i dels balcons ensopeguin, rellisquin o surtin per la porta amb caixes de cartró plenes de les seves pertinences, per poder culpar algú del desastre estructural i afegir aquella gota definitiva en el meu vas.

Però ara no sé si estic allargant l’agonia d’un divorci cantat o si la meva fidelitat, constància i esforç acabarà fent reviscolar la passió i l’amor entre nosaltres, projecte, maons, companys i gots. Potser si tingués un affaire laboral descarregaria tensions i podria tornar a l’edifici ruïnós amb renovades ovulacions, però el mercat dels rotllets està sobreexplotat.

Anuncis

4 pensaments sobre “Enderroc

  1. En processos com aquests, el millor és prendre postura i viure’l des d’una actitud activa. Mirar el que fan els demés és una opció, però en moments vitals i importants, jo prefereixo formar-hi part activament.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s