Sentir la vida

sun_02

Passava les curtes tardes de desembre a la galeria, assegut a la vella butaca de skay, tapat amb la manta de llana espellofada de la tieta. La llar de foc cremant tot el dia, la tassa de te amb gingebre fumejant a la tauleta, el llibre a la falda. Mirava més pels finestrals que pas llegia. Intentava fer passar les hores d’espera, mirant de foragitar el penediment per haver cedit a les necessitats d’ella. Una empenta professional que l’havia dut massa lluny de la seva terra, dels seus amics i de tot allò que el feia sentir-se propi. Només faltaven tres mesos per tornar i cada dia es convencia de que hagués estat molt pitjor esperar-la a casa que en aquella mansió polonesa. Aquí podien compartir els vespres, sopar junts i fer l’amor com quan tenien trenta anys. No tothom pot passar sis mesos mirant per uns finestrals davant de Bialowiesa.

El fil de pensaments es va trencar, es va treure les ulleres i va aclucar els ulls. Sovint, si s’hi fixava, veia passar algun visó o cabirol. Algun capvespre havia sorprès la parella de guineus saltironejant sobre la neu. Aquell moviment estrany el va fer allargar la mà als prismàtics i prendre la llibreta d’anotacions, li feia l’efecte que seria el primer cop que veuria un animal com aquell. Massa clara i lluent la pell. Sense perdre el punt de mira enfocà i escrutà un segon terme de faigs. Una dona jove s’acotxava rere els arbres, deixant els palmells de les mans sobre la neu verge. Completament nua, feia lliscar els peus i les mans, com aquell qui busca una agulla de cap sobre el parquet.

Un fred intens li recorregué l’espinada i radià cap a les puntes dels dits. Agafà la manta, s’enfundà el jaquetó i les botes i baixà les escales agafant-se amb fermesa a la barana de fusta de roure de l’entrada principal. Travessà la carretera deserta i, patint per no tornar-la a veure, s’enfilà dalt la tanca.

De seguida la va trobar, molt a prop d’on l’havia vista, refregant el ventre contra un gran roc turgent. S’hi apropà amb por i cautela, i la veu se li trencà pel fred i l’angoixa.

–        Què hi fas, aquí?

Ella va tombar el cap i des de la profunditat més negra dels seus ulls li va dir:

–        Chcę tylko poczuć życie…

S’aixecà i s’allunyà bosc endins sense mirar enrere, amb la planta dels peus blava.

Assegut a la butaca, continuava mirant pels finestrals quan la dona arribà, ja de nit.

–        Com ha anat el dia? – li preguntà abans de besar-li el front, enretirant-li el serrell test.

–        Avui només he volgut sentir la vida.

Anuncis

5 pensaments sobre “Sentir la vida

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s