Mare, m’he fet gran!

Suposo que quan tens moltes ganes d’estar amb la teva mare, de que t’ensenyi a cosir, quan et ve molt de gust tenir un dia fixe a la setmana per dinar plegades, és que t’has fet gran. O que per fi has arreglat i pots superar sense dificultats aquell parell d’escalons de la infància on t’entrebancaves cada vegada que baixaves al soterrani dels records.

No deixa de ser empalagós, però, que aquestes ganes coincideixin amb el descobriment d’un munt de fines arrugues sota els ulls, que se solapi amb aquesta innocent època en què els teus fills asseguren, amb uns ulls que de tan rodons els ocupen mitja cara, que quan siguis molt velleta tindran cura de tu, que si cal tornaran a casa per cuidar-te; que aleshores seran ells qui conduiran i et duran allà on vulguis anar.

Sigui com sigui, sigui que m’he fet gran, que tinc arrugues, que els meus fills encara m’idolatren o sigui que jo fins ara no me n’havia adonat de tot plegat, em fa molt feliç sentir-me així ara i no quan sigui massa tard.

 

Advertisements

6 pensaments sobre “Mare, m’he fet gran!

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s