Pitrams operats

pitram

Ahir vam tenir un dinar d’aquells de colla perquè un ha fet anys i volia celebrar-ho com Déu mana (o almenys el seu déu li mana). Ja sabeu que no sóc gaire de multituds, normalment, però ahir va ser un dels pocs dies en què no em vaig sentir del tot fora de lloc. I tot va ser perquè la taula era molt llarga, teníem una sala per a nosaltres sols, els nens jugaven sense reclamar gaire atenció i vaig seguir una nova estratègia: asseure’m en una punta, lluny del meu company, al costat de l’estufeta i observar i escoltar molt.

Vam acabar sent un grupet de dones que voregem els quaranta i un home d’aquells que es cuiden amb cremetes (no ho hauria dit mai), que va desaparèixer sigil·losament quan algú va confessar que s’havia fet operar els pits i va mostrar la galeria de fotos al mòbil amb perspectives diverses de l’abans i el després. Abans, però, va aparèixer el tema de la cel·lulitis, les arrugues, la flacciditat, la post-lactància i tots aquells temes que algunes dones pensem per primera vegada, amb sort, cap als quaranta, però que ens costa un parell d’anys començar-ne a parlar obertament. No vam parlar de sexe, perquè totes estem feliçment casades i perquè potser no hi ha prou confiança, encara, però ja arribarà.

Dones que no parleu obertament dels vostres defectes i estúpides preocupacions corporals perquè creieu que esteu carregades de punyetes, us faig avinent que no esteu soles.

Homes que penseu que us importa un rave que els pits de les vostres dones pengin i apareguin els primers signes de cel·lulitis, no n’hi ha prou amb dir-los-ho* i demostrar-los-hi* tocant-los el cul quan passen per davant vostre, també hauríeu d’evitar fer comentaris troglodites davant seu sobre els pits de l’última striper que heu assaborit.

Obro parèntesi. Parlant d’stripers, una de les dones amb les que parlàvem té una qualitat curiosa que m’agradaria compartir amb els lectors i les lectores: per a la festa d’aniversari dels quaranta del seu senyor marit, la noia li va muntar una festassa amb els col·legues. Ella no hi va anar, era cosa d’homes. El seu regal va ser pagar-li una artistassa amb les tetes operades que li va passar les susdites per la cara, al ritme de la música. M’encantaria saber la vostra opinió (podeu comentar com a anònims si us sentiu més a gust, només us demano que confesseu si sou homes o dones), potser en faré un estudi antropològic o, fins i tot, una autodiagnosi psicològica. Tanco parèntesi. 

Reprenc el tema essent conscient de que us pot resultar complicat seguir el fil després dels deures que us he posat entre parèntesis. Ahir, en arribar a casa després del dinar, vaig entendre que, quan ens fem grans, el temps —i el cos— es precipita exponencialment. I el meu pensament devia ser tan fort, que aquest matí m’he adonat que soms a finals de la tardor i que ni he vist passar l’estiu.

(*) Correctors i bons coneixedors del català del món, prego disculpeu la meva manca absoluta de coneixement sobre la correcta posició dels febles.  S’accepten suggeriments. 

Advertisements

12 pensaments sobre “Pitrams operats

  1. Amb dues tetes desconegudes i siliconades arran de cara m’assaltarien dos clars, turgents i inquietants missatges:
    1. No canviarem la nevera.
    2. Vol un regal similar.

  2. Jo és que ja estic en aquella edat de no intentar entendre les coses que fan els més joves (també, ho reconec, per no recordar altres bestieses que vaig fer jo a la seva edat) si no és per treure’n un profit inconfessable. Però quan veig alguna dona de la meva edat que es va fer estirar i recautxutar i que torna a estar amb les costures donades, penso amb no poca morbositat en les beneites que, amb vint anys menys, s’estan preparant per tornar-se aquests monstres mig repulsius. Sobre el regal, anava a dir una cosa semblant al que diu el Pau, afegint-hi que, si jo fos el paio, potser hauria fugit per sempre; tot i que si encara no ho ha fet deu ser perquè ja li està bé tal com li va, esclar.

    Sí, sembla que l’estiu hagi fet vaga. Avui és festa local al poble i en comptes de fira de primavera sembla fira de tardor. Calefacció altra vegada. Salut!

  3. Pau, Teresa, gràcies.
    Jo era present en la retrobada de la parella, després de la festassa d’aniversari camuflada de festa de solter, i ell se li va llençar al coll, agraint-li el regal; està clar que ella va encertar de ple. Potser és això l’amor autèntic d’una dona cap al seu company i el demés són collonades?
    Sobre les operacions i les costures, comparteixo reflexions amb tu, Teresa. Jo, que ni planxo la roba…

    • (Jo també planxo el més justet :)) És ben bé que els racons de cadascú són del tot insondables per als altres. ¿Se li va llençar al coll perquè era davant de tothom? ¿Perquè necessitava precisament això com a reviscolament, i ella ho sabia? ¿Ella ho va fer abans que ell no se n’anés a buscar-se la vida de manera menys light? ¿Ho van fer perquè tots dos no se saben avenir que es fan grans? Tu els coneixes i segurament pots afinar més, però aventuraria que ni ella deu saber totes les raons que la van impulsar a fer-ho. Però si això els ha servit per fer un bon polvo, doncs endavant les atxes! Encara que tots sabem què dura un polvo i… En fi, millor que ho deixi aquí. :))

      Això de les festes d’aniversari celebrades en colla multitudinària d’amics d’una certa edat em sembla una collonada una mica patètica per amagar ingènuament les angoixes. Potser perquè s’ha posat de moda, a través de Hollywood, quan a mi ja m’ha passat l’edat, no ho negaré.

      • Jo en faré una als 50. Amb boys i tot; ja t’hi convidaré, Teresa! 😀
        I diria molt que la striper era un regal de “consolació” davant les demandes reals d’ell…

  4. Com a home, no tinc massa opinió. Com a persona, em sembla molt sa que la teva parella sigui amatent dels teus gustos, més enllà de carrinclones postures possessives. Estem 4 dies aquí, millor gaudir de la vida que amargar-se inútilment l’existència, no creieu?

    • I tant que sí. A més, cada parella (seguint amb el símil) és un món i en el sexe tot és vàlid si és consentit i tal i qual. Els meus interrogants (deformació professional) giren més al voltant de possibles trames que es poden desenvolupar a partir d’aquí, com per exemple: quin regal li farà quan en faci 45? I als 50? Ell li farà un regal similar a ella? Ja li ha fet? Mera curiositat, vaja.

  5. No sé si és carrincloneria. Caldria parlar amb ella, perquè també pot ser que per ser amatent als gustos de la teva parella acabis oblidant els teus? No sé, no sé…

  6. Ets una provocadora!!!

    és d’aquells temes que no et deixa indiferent a favor o en contra dels pits de plàstic? en favor o en contra de regalar una sessió de pits perfectes al marit? ai al culte al cos i a la incapacitat d’admetre el pas del temps…

    Per mi el ptijor de tot és que la que s’emporta la pitjor part sempre sempre és la dona, perquè sí que hi ha algun home que es posa pectorals de silicona i galtes del cul…però en cap cas supera un petit %…

    us imagineu a un home regalant a la seva dona que un home perfecte se li despulli davant??? com a molt a les pelis i algun freak… de fet a mi no em faria cap il·lusió..

    Tot plegat inseguretats…i ganes de què et diguin lo guapa que estàs…però no havíem quedat que la bellesa ha de ser sobretot interior???

    No crec que les festes d’aniversari amaguin gaires angoixes…hi ha a qui li agrada celebrar-les i hi ha a qui no, jo m’aplico el discurs què els faig als meus fills quan els conviden (aquest és un altre tema: cal fer tantes festes d’aniversari i de la manera que es fan…vull dir a 10€/nen mínim?): realment el/la que celebra l’aniversari és amic/ga teu/teva??? si és així endavant si no, reflexionem sobre la conveniència d’anar-hi…

    Apa, una que està en contra dels pits de plàstic, dels culs de plàstic, de les festes amb streapers, de les macrofestes d’adults i infantils i que està a favor de celebrar el pas del temps amb qui realment et ve de gust, i acceptar les arrugues, els cabells blancs, els pits caiguts i la cel·lulitis…

  7. Personalment no estic en contra dels pits operats. Ni en contra ni a favor. Tampoc ho estic de les festes d’aniversari tipus adolescent nordamericà, ni de fer regals sexuals (amb una altra!) al marit. Ara, fer-ho per ells… La noia que es va operar els pits ho va fer perquè ella no es veia bé, l’home la veia estupenda. I espero que a la que va regalar l’striper no li fes res que son home toquetegés els pits d’una altra. Del que sí que estic en contra és de fer les coses pels demés, sobretot per aquells que, en teoria, ens estimen. Que cadascú vegi per què o per qui fa o deixa de fer i quin és el seu límit. Jo, de moment, ni m’opero els pits ni vull un “boy” per al meu aniversari. Això sí, em tenyeixo els cabells però per mi, eh, per mi, que el gris no em queda bé! 🙂

  8. El propi cos és l’únic patrimoni que ningú et pot discutir, ni furtar. Invertir en el propi cos, sempre que siga d’acord amb el propi gust (tatuatges, perforacions, escarificacions, tints capilars, silicones i estiramentes facials….) és bo i molt legítim.

    I a qui no li agrade, que no mire.

    • L’únic, juntament amb el pensament, que no per ser intangible deixa de ser patrimoni. La llàstima és que la decisió sobre el propi pensament i cos no sempre sigui del tot lliure, encara que no en siguem conscients. Gràcies, Josep.

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s