Mossegar-se la llengua

Quan va arribar a l’hospital no sabien ni com agafar-l’hi. Duia la llengua mig morta dins la boca, triturada, com un camp argilós per on hi ha passat un pagès enfilat al seu flamant i vermell tractor motocultor, nou de trinca. Setmanes més tard, quan van aconseguir reconstruir-li l’entremat de la musculatura d’aquell indispensable instrument, va poder explicar amb claredat la causa de semblant desgràcia.

bite-tongue

—Diuen que sóc evitadora de conflictes de mena, és com un segell que duc de fàbrica. Per això procuro només discutir el mínim i acostumo a mossegar-me la llengua, al menys públicament, que a casa tothom és diferent. Però l’altre dia,… L’altre dia, després d’una temporadeta llarga de mossegades (ja sap com està el pati), me la vaig haver de queixalar tan fort que, amb els nervis, la pobra mandíbula va quedar mig enrampada i tot el matí nyiquinyí, nyiqui-nyi. Però és que vostè creu que és permissible dir públicament que el teatre no pot tenir finalitat educativa?! Llegeixi, llegeixi l’article perquè darrere d’això de l’educació vénen moltes més curiositats! Sí, sí, s’escandalitza de que en una obra de teatre es defensin valors com l’ecologisme, el respecte i el feminisme i s’estira els cabells, tot compadint els infants espectadors, perquè el príncep es casa “gratis” amb la princesa. Sí, senyor doctor, segons ell, els homes han d’esforçar-se i falsejar les seves qualitats perquè una dona s’hi casi?! Bé, després parla del català i el castellà i de la finura de pell, però això potser és el de menys.

I cinc minuts més tard van haver de sedar-li la mandíbula al pobre doctor.

Anuncis

2 pensaments sobre “Mossegar-se la llengua

  1. Doncs jo, que no sóc ningú, més aviat combrego amb les tesis del senyor ennuvolat, fatigat com estic de tant adoctrinament disfressat de noble pedagogia, i no puc més que recordar un fragment de Magris, que em prenc la llibertat de copiar:

    “El fet de representar alguna cosa, per a un escriptor, pot ser perillós (…). Pot reduir a sotmetre a valors superiors i a exigències morals l’anàrquica veu de la poesia, que de vegades és necessàriament negativa, disgregadora, nocturna. Representar implica en certa manera donar veu a una positivitat, mitigar la tragèdia, eludir la Medusa.”

M'agrada que comentis

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s